Petits Canvis (2)

 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de febrer 2016

Petits canvis (2)

Si volem animar a la gent a agafar a la bicicleta, cal eliminar els petits entrebancs i fer-los sentir més còmodes i segurs quan pujen dalt al selló. No hi ha diners, ens diuen, per a fer grans obres – però, de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. En l’ultim article de Me Moc En Bici ja vam repassar algunes de les propostes d’actuacions que ens heu fet arribar. Propostes, que amb més o menys diners, alguns més o menys factibles, es podrien anar fent a les nostres poblacions. En l’article d’aquest mes us presentem algunes més.

Els camins naturals i vies verdes que passen per les nostres ciutats són molt importants, però cal revisar sempre la seguretat, sobretot en els llocs on les bicicletes han de conviure amb els cotxes. Hi ha espais com el camí que ajunta Tortosa i Campredo, o en el tram que va paral·lel al pont abans d’arribar al Grup El Temple que es podrien millorar. També s’ha comentat molt el punt on la Via Verda travessa el camí de Terrer Roig a Jesús. Segur que no és possible posar un pont?

Parlant de la Via Verda – és possible millorar la connexió entre la Via i el centre de Roquetes?

Tornant a Tortosa, molts ciclistes, i no-ciclistes, pensem que es pot treure molt més profit del tema de tenir la Via Verda a 5 minuts de les estacions d’autocars i trens a Tortosa. Es pot posar un centre d’informació i/o alguns serveis per a la gent que ve a les Terres de l’Ebre amb la bicicleta dalt del transport públic. Al costat de l’estació hi ha un edifici antic del Renfe sense usar on realment es podrien fer moltes coses de cara al turisme sostenible.

Els carrils bicis,cal mantenir-los lliures de deixalles i vidres trencats. És difícil perquè la majoria passen pel costat de contenidors de residus però si som més cívics i es vigila més la neteja, podem guanyar molt.

Quan vas pels carrers en bici, veus una multitud de petits detalls que es podrien millorar, com poden ser simplement l’orientació de les reixetes del drenatge, ja que poden ser una “trampa” pels ciclistes segons com estan posades. Aquests detalls es veuen en el dia a dia, i per això animaríem als regidors i/o tècnics de l’ajuntament a usar la bicicleta com a mitja de transport quan poden, per així apreciar per ells mateixos aquestes coses.

Bé, només són alguns idees per a que les autoritats locals avaluïn si són factibles o no, però com a col·lectiu estem convençuts que amb molt poc podem aconseguir grans canvis!

Brian, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

Petits Canvis (1)

 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de desembre 2015

Petits canvis (1)

La gent que sempre ha anat en bicicleta per la ciutat, ho continuaran fent, tant si plou com si fa sol, tant si n’hi ha carrils bicis com si no. Però, si volem animar a altra gent a agafar a la bicicleta, cal eliminar els petits entrebancs i fer-los sentir més còmodes i segurs quan pujen dalt al selló. No hi ha diners, ens diuen, per a fer grans obres – però, de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Ja fa temps que vam obrir una secció al nostre blog de Me Moc En Bici. Es diu “Petits canvis” i la gent ens poden enviar propostes d’actuacions que amb més o menys diners, alguns més o menys factibles, es podrien anar fent a les nostres poblacions. Aquí parlem de propostes molt concretes, no només “sí, fa falta més aparcaments o carrils bici”. En l’article d’aquest mes us presentem algunes i si en voleu veure més, només cal visitar el nostre blog.

Per exemple, la gent es pregunta per què no hi ha aparcaments per a bicicletes a la Biblioteca de Tortosa? És un lloc ideal per a arribar en bici en comptes d’anar en cotxe.  A més, si parlem de fer nous aparcaments per a bicis a les nostres poblacions, per què no utilitzem l’estil on la bici es lliga per la barra i no pas per la roda, com – per exemple – els que estan al costat de l’estació d’autobusos?

Ara que torna la humitat de la tardor, ens preguntem si no es pot fer res per millorar la rampa de fusta del “pont roig”. L’any passat va haver-n’hi moltes caigudes ja que aquesta rampa pot relliscar molt amb la humitat del matí – fins i tot dos persones es van trencar el braç.

Una altra proposta que hem rebut seria la de posar un carril bici al carrer Pare Romanya de Roquetes, que connectaria les escoles amb el centre de la ciutat.

Al carrer Barcelona de Tortosa, la pujada al costat de la Residència d’Ancians S.Miquel Arcàngel, potser s’hauria de senyalitzar que cal deixar un espai de 1,5m per avançar un ciclista, o simplement aconsellar que en aquest curt tram, no hi ha espai per avançar.

Un altre punt possiblement perillós és el lloc on el carril bici del carrer Mossen Manya travessa la Avinguda Generalitat. El semàfor es posa verd pels ciclistes i conductors al mateix moment i un conductor que gira a la dreta (per sortir de Tortosa) li és gairebé impossible veure els ciclistes que estan passant per la seva dreta. Potser una solució seria canviar els temps dels semàfors per a donar un temps per a passar ciclistes primer.

Bé, només són alguns idees (el mes que ve, més!) per a que les autoritats locals avaluïn si són factibles o no, però com a col·lectiu estem convençuts que amb molt poc podem aconseguir grans canvis!

Brian, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

El llit doble

 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de setembre 2015

El llit doble

Fa pocs dies, tornant en bicicleta de la feina, un bon amic em va avançar amb la seva furgoneta a escassos 90 cm del meu manillar; ho sé amb precisió perquè és el punt més estret d'un camí que recorro cada dia, i és un lloc que no permet el pas de dos vehicles de motor en sentit contrari. El disculparé dient que va prendre totes les precaucions possibles i que amb prou feines va deixar anar una mà del volant per saludar-me.

Dies després, quan vam tornar a veure'ns, li vaig recordar la maniobra; sorprès, em va comentar que "no en tenia consciència". No sé ben bé a què es referia, perquè penso que és una persona  irreprotxable. Pot ser que no conegués que hi ha una norma que obliga a deixar 1,5 m entre el manillar de la bici i el mirall del cotxe; o pot ser que no tingués consciència que el ciclista corre un risc quan un vehicle se li acosta massa; o pot ser que fos una barreja de les dues coses.

Entre amics, no ens ocupem gaire de les normes; existeix un raonament del bé comú que és superior a les normes; i una casuística normativa excessiva no fa la vida ni millor ni més fàcil.

Però als ciclistes, si alguna cosa ens preocupa en la nostra relació amb els altres vehicles és precisament aquest metre i mig. No és només perquè un petit canvi de rumb de la bicicleta o el cotxe pot derivar en una catàstrofe, sinó per la pròpia força de succió que exerceix el vehicle que passa a alta velocitat; es diu, crec, efecte Venturi, i permet també fer un gol des del corner o que els avions puguin volar. Probablement a la ciutat és menys important que a la carretera, però també patim.

Un metre i mig és una distància considerable: un llit doble, de parella o de matrimoni: entre el teu mirall i el meu manillar hauria d'entrar el típic llit doble; o entre el meu mirall i el teu manillar, perquè gairebé tots els ciclistes hem estat alguna vegada a l'altra banda del llit.

Un altre dia, el meu amic em recordarà que jo també sóc una font de perill amb algun comportament a la bici. I aprendrem. I és amb aquestes coses petites amb les que el meu amic i jo fem de la via pública un lloc de convivència. I de la vida.

Iñigo, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

Una volta per Tortosa

 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de juliol 2015

Una volta per Tortosa

El dia 6 de juny un bon grapat de ciclistes urbans vam sortir per a fer una volta per Tortosa organitzada pel col·lectiu Me Moc En Bici. Teníem diversos objectius – principalment, trobar-nos en persona fora de les xarxes socials amb suficient temps i calma per a xerrar una llarga estona sobre la mobilitat en bicicleta a Tortosa. Vam voltar per la zona d’El Temple i la Raval de Sant Llàtzer, prestant atenció especial als nous carrils de bicicleta que s’han fet.

Vam començar pel carril bici que va per la zona de Vora Parc al costat del riu, desprès vam passar pel Temple, i per la nova zona dels Portals de Tortosa fins a la passarel·la per passar la via de tren i el canal a prop del Consell Comarcal. Aquí vam passar a la raval de Sant Llàtzer i vam tornar pel Carrer Barcelona.

Us deixem algunes de les reflexions que vam recollir durant el matí: el carril que va al costat del riu per Vora Parc és un passeig molt agradable amb tanta ombra, comparat amb el carril nou pels Portals on no hi ha gaire ombra ni vegetació. Estem agraïts per la manera que es van connectant els carrils poc a poc, però també vam dir que la millor opció sempre són les connexions directes, en comptes de haver de fer una mena de ziga-zaga carrer amunt carrer avall. Els usuaris tendeixen a buscar la solució directa, ja que anem en bicicleta per la ciutat perquè és una manera rapida de moure’ns, no pas per donar més voltes de les que calguin. Els dissenyadors de projectes de mobilitat han d’adaptar-se als usuaris, i no pas al reves. De totes formes, es nota que a les zones residencials es va fent més carrils però queda una assignatura pendent: connectar-los amb el centre de Tortosa i els barris més vells. Sabem que és molt difícil pels problemes tècnics, però trobem que les administracions haurien de tenir almenys un pla de allò que volen fer, de saber com serà algun dia el circuit de carrils bici de tota la ciutat. Pensem que és molt important perquè, si no, existeix el risc d’anar improvisant posant trams de carril bici allí on podem però sense tenir una visió global. Aquest pla, o projecte pel futur, hauria d’existir i ser públic, i així veurem com tots els parts del puzzle algun dia es ajuntaran.

També pensem que hi ha moltes possibilitats d’aprofitar la xarxa de carrils bici i la Via Verda  a Tortosa de cara al turisme. Ens preguntem si els carrils bicis ja surten marcats als nous plànols de Tortosa o si es posarà un punt d’informació sobre la Via Verda al costat de l’estació de trens?

Anant per la Raval vam comentar un cop més que el millor lloc pel carril bici hagues sigut entre l’Avinguda Canigó i la via de tren. Donat que sembla que aquesta opció està descartada també vam avaluar en situ la manera més segura de posar un carril al Carrer Barcelona per així aportar el nostre suggeriment a l’ajuntament.

Brian, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

Carta a l'ajuntament de Tortosa, juny 2015

Carta a l’ajuntament de Tortosa sobre els carrils bici a la zona de Sant Llàtzer. Juny de 2015

Us escrivim en nom del col·lectiu Me Moc En Bici, l’únic col·lectiu d’usuaris de bicicleta com a transport urbà a les Terres de l’Ebre. El nostre objectiu és el de promoure i millorar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà a Tortosa i a altres poblacions de la vora. En aquests últims anys s’han fet diverses actuacions a Tortosa referent a l’ús de la bicicleta, com són més aparcaments i carrils per a bicicletes, de la qual cosa n’estem molt agraïts ja que pas a pas sembla que Tortosa podria esdevenir una ciutat més sostenible, i més orientada als ciclistes, amb més comoditat i seguretat per a tots els usuaris de la via pública.

Per aquest motiu també voldríem poder participar en les decisions que afecten aquest tipus d’actuacions. El dia 23 gener de 2015 vam presentar una instància/carta oberta a l’ajuntament de Tortosa suggerint que evaluessen la nostra proposta de fer un carril per a bicicletes al costat de l’Avinguda Canigó a Tortosa, una proposta que ja havíem traslladat en persona a l’ajuntament al novembre de 2014. Encara no hem rebut resposta a la nostra instància/carta però sí que hem vist a través de la premsa i en situ, que l’ajuntament aposta per fer el carril bici pel carrer Barcelona i no pas a l’Av. Canigó. Ens agradaria fer dos comentaris al respecte:

1. Continuem pensant que no és massa tard per a repensar el projecte i ubicar el carril bici a l’Av. Canigó per tots els avantatges que vam enumerar en la primera carta (no hi ha cruïlles; es faria un passeig de lleure com a la zona dels Portals de Tortosa; es pot combinar amb actuacions per pacificar el trànsit pels voltants de la nova escola/institut i fer una zona pensada més per a vianants/ciclistes etc.). Entenem que el motiu principal per no triar aquesta opció en el seu moment són els aparcaments que es “guanyen” a l’Av. Canigó - però pensem que també hi ha solucions per a això (per exemple: hi ha solars buits; cal que Canigó sigue un carrer de dos direccions?; es compensarien posant aparcaments a Carrer Barcelona al lloc on tenen previst fer el carril bici, etc.).

2. Donat que sembla que la preferència final de l’ajuntament és de fer el carril bici pel Carrer Barcelona, com a usuaris habituals de la bicicleta com a mitjà de transport i, com a tals, coneixedors de les mancances en les infraestructures que l’afecten, ens agradaria o (a) trobar-nos amb els dissenyadors del projecte abans que es prenguen les decisions finals o (b) almenys aportar amb aquesta carta alguna reflexió sobre aquest disseny. Pensem que la millor opció seria fer el carril bici a la banda est del carrer Barcelona, perquè aquí les cruïlles vénen des de carrers amb menys trànsit i menys habitats. A més a més, les bicicletes que van en direcció sud, sortint de Tortosa, aniran a la part dreta del carril bici i veuran els cotxes que vénen pel carrer Barcelona de cara, cosa que sempre aporta més seguretat. També ens agradaria que el carril bici estigués separat del trànsit amb separadors físics, no simplement una línia de pintura. Referent al disseny final, la nostra opinió és que el carril bici ha d’anar a la banda est, el trànsit al mig, i la filera d’aparcaments a l’oest, i així evitarem el perill dels moviments de cotxes intentant aparcar i/o obrint les portes de cop sense mirar. També, evidentment, s’hauria d’usar els mètodes habituals de senyalitzacions i actuacions físiques per tal de pacificar el trànsit, ja que és un carrer urbà i un dels dos carrers principals (com Av. Canigó) per a portar xiquets a l’escola nova.


Gràcies per la vostra atenció,

El col·lectiu Me Moc En Bici.

26 juny 2015.

Mirem al futur?

Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de juny 2015

Mirem al futur?

En la pel·lícula Camp de Somnis, Kevin Costner és un granger que viu al mig del no-res a Iowa intentant guanyar-se la vida cultivant panís en una d’aquelles granges enormes lluny de les ciutats que sovint veiem a les pel·lícules de Hollywood. Un dia sent una veu dient-li que ha de construir un camp de baseball, per a un motiu estrany i poc esperat. Literalment, la veu li diu “Si ho construeixes, ells vindran” i efectivament això és el que li passa (sense voler explicar-vos gaire com acaba la pel·lícula per no fer un spoiler).

Bé, aquesta frase podríem aplicar-ho a moltes coses en la vida. Tornant al nostre tema mensual també;  hem de fer una ciutat basada només en com ens movem ara, o cal pensar en el futur i construir la ciutat que volem? Sovint sentim, “Pels pocs ciclistes que sou, ja està bé la ciutat amb les infraestructures que tenim”. Però, això ja ens va bé, o volem realment anar de cara a ciutats més sostenibles, més amables, i més sanes, amb els beneficis evidents que comporten per a tothom? Sí és així, cal pensar més allà. En comptes de quedar-nos tal com estem, si “construïm” - o actuem - veurem com sí, és veritat, la gent vindrà i usaran les infraestructures noves. Vull dir tota aquella gent que ara per ara no utilitza la bicicleta com a mitja de moure’s dins de les ciutats pels diferents problemes o temors que noten. Els ciclistes que sempre hem anat en bici, continuarem usant-la sigui com sigui la ciutat, però cal fer una aposta per a promoure i animar a tots aquells usuaris “en espera” per a que també agafin la bicicleta. 

Cal fer els carrils bicis i aparcaments apropiats, i busca la manera d’esquivar allò que ara la gent percep com a problemes – per exemple, punts claus on el carril bici o Via Verda ha de travessar una carretera o carrer important. Cal planificar nous edificis pensant en la gent que vol usar la bicicleta. Cal preparar els llocs de feina i les escoles per a la gent que hi vulgui venir en bicicleta. Cal facilitar l’ús de les bicicletes per a tota aquella gent que de moment no ho té clar del tot.

I mirant a fora de Tortosa i Roquetes, si aprofitem de veritat totes les possibilitats que les nostres ciutats tenen, també la gent hi vindria – i falta que ens fa per a ajudar les economies locals! Estem al mig de tot físicament - de les Terres de l’Ebre, entre mar i muntanya, al mig de la Via Verda. Fent unes infraestructures publiques valentes i animant al sector privat, podríem estar al mig de veritat com a punt de referència del turisme modern – rural, ecològic, sostenible, de qualitat. Si ho construïm, ells vindran!

Brian, membre de Me Moc En Bici

Article publicat al Cop d’Ull, juny 2015