miércoles, 24 de febrero de 2016

El llit de matrimoni



 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de setembre 2015
El llit de matrimoni.

Fa pocs dies, tornant en bicicleta de la feina, un bon amic em va avançar amb la seva furgoneta a escassos 90 cm del meu manillar; ho sé amb precisió perquè és el punt més estret d'un camí que recorro cada dia, i és un lloc que no permet el pas de dos vehicles de motor en sentit contrari. El disculparé dient que va prendre totes les precaucions possibles i que amb prou feines va deixar anar una mà del volant per saludar-me.
Dies després, quan vam tornar a veure'ns, li vaig recordar la maniobra; sorprès, em va comentar que "no en tenia consciència". No sé ben bé a què es referia, perquè penso que és una persona  irreprotxable. Pot ser que no conegués que hi ha una norma que obliga a deixar 1,5 m entre el manillar de la bici i el mirall del cotxe; o pot ser que no tingués consciència que el ciclista corre un risc quan un vehicle se li acosta massa; o pot ser que fos una barreja de les dues coses.
Entre amics, no ens ocupem gaire de les normes; existeix un raonament del bé comú que és superior a les normes; i una casuística normativa excessiva no fa la vida ni millor ni més fàcil.
Però als ciclistes, si alguna cosa ens preocupa en la nostra relació amb els altres vehicles és precisament aquest metre i mig. No és només perquè un petit canvi de rumb de la bicicleta o el cotxe pot derivar en una catàstrofe, sinó per la pròpia força de succió que exerceix el vehicle que passa a alta velocitat; es diu, crec, efecte Venturi, i permet també fer un gol des del corner o que els avions puguin volar. Probablement a la ciutat és menys important que a la carretera, però també patim.
Un metre i mig és una distància considerable: un llit de matrimoni: entre el teu mirall i el meu manillar hauria d'entrar un llit de matrimoni; o entre el meu mirall i el teu manillar, perquè gairebé tots els ciclistes hem estat alguna vegada a l'altra banda del llit.
Un altre dia, el meu amic em recordarà que jo també sóc una font de perill amb algun comportament a la bici. I aprendrem. I és amb aquestes coses petites amb les que el meu amic i jo fem de la via pública un lloc de convivència. I de la vida.
Iñigo, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

No hay comentarios:

Publicar un comentario