miércoles, 28 de enero de 2015

Carta a l'ajuntament de Tortosa



Carta Oberta a l’Ajuntament de Tortosa del col·lectiu Me Moc En Bici (enviada al gener 2015; també es va publicar al Cop d'Ull del mes de febrer)

El grup Me Moc En Bici som un col·lectiu que intentem promoure i millorar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà a Tortosa i altres poblacions de la vora. Amb aquest objectiu volem fer la nostra proposta per al trajecte del nou carril de bicicletes que s’ha de fer per la zona de la Raval de Sant Llàtzer, el qual, entre altres coses, connectarà la nova escola de Sant Llàtzer i l’Institut Despuig amb el centre de la ciutat.
Pensem que a mida que s’urbanitza el carrer Cornellà i l’Avinguda Canigó, la solució ideal seria la de fer el carril bici en aquests carrers, just al costat de la via de tren. Aquest carril bici podria anar també al costat d’un passeig de vianants en línea contínua i ininterrompuda fins al Consell Comarcal. Faria el mateix servei que el passeig/carril que hi ha a la zona de l’altra banda de la via de trens on també hi ha un passeig i carril bici pels quals es veu moltíssima gent passejant, fent esport, gaudint del temps lliure...
Un projecte així seria de gran valor per a Tortosa, no només per l’esgambi paisatgístic que la ciutadania fruiria sinó perquè amb aquesta nova urbanització les noves generacions de tortosins que han d’anar a l’escola i a l’institut podrien acudir-hi durant les properes dècades en un entorn pacificat de trànsit, com solen gaudir els estudiants dels països del nord d’Europa, molt més conscienciats del benestar i la seguretat dels seus joves.
El carril bici podria, fins i tot, arribar fins l’estació de trens compartint espai amb la vorera dels vianants com a opció més segura entre la passarel·la i l'estació de trens. Creiem que degudament regulat i senyalitzat és l’opció millor. Només caldria transplantar mitja dotzena d'arbres per donar més espai a la vorera.
Aquest carril bici es podria fer d’una manera relativament fàcil i econòmica, adaptant les obres ja començades. A més a més, aquest trajecte tindria el gran avantatge que no hi ha cap cruïlla amb altres carrers i així es generaria molt poc perill per als ciclistes i menys incomoditats per als vehicles de motor i vianants.
L’altra opció de què s’ha parlat seria la de fer el carril pel carrer Barcelona però aquest plantejament presenta els inconvenients de trobar-se amb una vintena de cruïlles de poca visibilitat, el qual deixa tots els usuaris de la via pública en una situació de risc.
Si volem que la gent vegi la bicicleta com una bona opció per moure’s per la ciutat, cal que les infraestructures siguin de les més segures, útils i eficaces possibles. Cosa encara més certa aquí en aquesta zona, ja que aquest carril ha de servir per als joves que volen anar a l’escola en bicicleta.

Pensem que, si allò que es vol és potenciar el transport sostenible a la ciutat, la millor opció no és sempre la més senzilla a curt termini. Les institucions tenen el deure de desenvolupar infraestructures segures que siguin capaces d’impulsar els ciutadans a caminar o desplaçar-se en bicicleta.

Gràcies.

s.

sábado, 10 de enero de 2015

Passar el riu en bici

Article que va sortir al diari Cop d'Ull al mes de desembre 2014.


Passar el riu en bici

Si ha guanyat Tortosa...amb la recuperació de l'antic pont del tren com a continuïtat de la Via Verda i per a ús exclusiu de vianants i ciclistes!
Segur que esta és una expressió que compartim la majoria de les persones que hem tingut l'oportunitat de passar-hi, ni que siga una sola vegada.
Recuperar l'antic pont del tren, en desús durant gairebé vint anys, ha estat sens dubte un encert. A Ara mirem més de cara el riu, tenim una nova zona d'esgambi., s'ha facilitat la mobilitat tant a peu com en bicicleta, se veuen més bicicletes , s'ha guanyat un nou espai emblemàtic per a la ciutat ...

Ja fa un any i mig que cada dia centenars de persones tenim l'oportunitat de constatar els beneficis i avantatges que ens ha aportat l'obertura de l'antic pont del tren.

Passar el riu en bicicleta per l'antic pont del tren no té res a veure a passar-lo pel pont de l'estat.
La perillositat i en conseqüència l'angúnia i la temor del pont de l'estat esdevenen tranquil·litat i confiança al pont del tren; la increpació i el poc respecte cap a les persones que ens movem en bici que de vegades patim al pont de l'estat, són amabilitat i salutacions cordials al pont del tren; la sensació de pressa i anonimat es torna calma , alegria i pausa per xarrar...

Fetes estes consideracions , una vegada més, em pregunto: no seria hora ja de recuperar també el que va ser el pas de l'Ebre més antic de Tortosa, no seria hora de retirar el monument franquista més gran de Catalunya que tenim encara al bell mig del riu per a dotar la nostra ciutat d'un nou pont per a vianants i ciclistas.

Tortosa tornaria a guanyar i a gaudir de tots els beneficis que ens ha aportat l'obertura del pont del tren. Esta vegada , a més a més, també guanyaria en dignitat democràtica i en recuperació de la memòria històrica, que ja en va sent hora, també!

Un nou pas de riu per poder-lo passar tranquil·lament, en confiança, en calma i alegria... Ara és l'hora!


Ester, membre del col·lectiu Me Moc en Bici



viernes, 9 de enero de 2015

Se m’ha posat un ciclista al davant: gaudiré dels 2 minutets més!

Article que va sortir al diari Cop d'Ull al mes de novembre 2014



Se m’ha posat un ciclista al davant: gaudiré dels 2 minutets més!
Ets dels que quan vas en bici per una via sense opció d’avançaments, i se’t posa un cotxe al darrere s’atabala? Pateix? S’aparta? Ets dels que quan van en cotxe i troben una bici al davant es crispa? Sent la necessitat imperiosa d’avançar-la? Ho fa? Només blasfema?
Jo ja no contesto que sí a cap de les preguntes anteriors. I m’encantaria que tots volguéssiu contestar que no. Somio truites? O esteu en mi que circularíem tots més tranquils contestant que no?
L’altre dia anava pel Camí del Mig (rural i estret) cap a cassa d’una amiga. I al davant em vaig trobar dos ciclistes.
Així que vaig mantenir una distància prudencial, i vaig circular a la seva velocitat. Total, com a molt, em podia endarrerir 1 minut. I mentrestant, escoltava en calma la música del Boss que m’acompanyava. Val a dir que trobe que és la decisió més encertada en vies com aquesta. Però el veí de la meva amiga, a jutjar pel la seva forma de conduir, no opina el mateix.
Pel retrovisor vaig veure que venia un cotxe al darrere. Quan es va apropar massa al meu, va començar a tocar el clàxon de forma insistent. Tant, que tot i que no faltaven ni 50 metres per arribar a casa de la meva amiga, em vaig apartar a un costat, en un entrador. Encara no sé per què ho vaig fer això. El cotxe em va avançar a mi i als ciclistes. Ells van trontollar. I el cotxe va entrar en la casa del costat de la de la meva amiga. O sigui que va fer tot això per a guanyar, què? 30 segons? Com no se’n va adonar que no valia la pena?
El Camí del Mig està senyalitzat com a via compartida cotxes-bicis. Al veí de la meva amiga això també li és igual.
Comparteixo l’opinió dels que pensen que davant de les coses que no depenen de tu i et contrarien, que t’amarguin el dia o no, sí que depèn de tu. Suposo que al veí de la meva amiga, trobar-se en els ciclistes i en mi, li va produir cert cabreig. Però la seva reacció li podia haver amargat no només el dia i no només a ell.
Una altra amiga meva diu que la velocitat de la bicicleta és la perfecta per adonar-te’n bé del que passa al teu voltant; caminant veus massa rato el mateix, i anant en cotxe no et dóna temps a veure massa res.
És una idea, per si de cas et trobes un ciclista al davant i no se t’acudeix què fer. Com també pot ser-ho escoltar el que et vingui de gust, xerrar si tens companyia, o esplaiar-te en algun pensament que et rondi pel cap. Pots també, valorar si val la pena que això sigui una contrarietat. I si segueixes pensant que sí, si val la pena convertir-la en un mal dia.

Mària,  membre del col·lectiu Me Moc En Bici