miércoles, 24 de febrero de 2016

Petits Canvis (2)



 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de febrer 2016
Petits canvis (2)
Si volem animar a la gent a agafar a la bicicleta, cal eliminar els petits entrebancs i fer-los sentir més còmodes i segurs quan pujen dalt al selló. No hi ha diners, ens diuen, per a fer grans obres – però, de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. En l’ultim article de Me Moc En Bici ja vam repassar algunes de les propostes d’actuacions que ens heu fet arribar. Propostes, que amb més o menys diners, alguns més o menys factibles, es podrien anar fent a les nostres poblacions. En l’article d’aquest mes us presentem algunes més.
Els camins naturals i vies verdes que passen per les nostres ciutats són molt importants, però cal revisar sempre la seguretat, sobretot en els llocs on les bicicletes han de conviure amb els cotxes. Hi ha espais com el camí que ajunta Tortosa i Campredo, o en el tram que va paral·lel al pont abans d’arribar al Grup El Temple que es podrien millorar. També s’ha comentat molt el punt on la Via Verda travessa el camí de Terrer Roig a Jesús. Segur que no és possible posar un pont?
Parlant de la Via Verda – és possible millorar la connexió entre la Via i el centre de Roquetes?
Tornant a Tortosa, molts ciclistes, i no-ciclistes, pensem que es pot treure molt més profit del tema de tenir la Via Verda a 5 minuts de les estacions d’autocars i trens a Tortosa. Es pot posar un centre d’informació i/o alguns serveis per a la gent que ve a les Terres de l’Ebre amb la bicicleta dalt del transport públic. Al costat de l’estació hi ha un edifici antic del Renfe sense usar on realment es podrien fer moltes coses de cara al turisme sostenible.
Els carrils bicis,cal mantenir-los lliures de deixalles i vidres trencats. És difícil perquè la majoria passen pel costat de contenidors de residus però si som més cívics i es vigila més la neteja, podem guanyar molt.
Quan vas pels carrers en bici, veus una multitud de petits detalls que es podrien millorar, com poden ser simplement l’orientació de les reixetes del drenatge, ja que poden ser una “trampa” pels ciclistes segons com estan posades. Aquests detalls es veuen en el dia a dia, i per això animaríem als regidors i/o tècnics de l’ajuntament a usar la bicicleta com a mitja de transport quan poden, per així apreciar per ells mateixos aquestes coses.
Bé, només són alguns idees per a que les autoritats locals avaluïn si són factibles o no, però com a col·lectiu estem convençuts que amb molt poc podem aconseguir grans canvis!

Brian, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

Petits Canvis (1)



 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de desembre 2015
Petits canvis (1)
La gent que sempre ha anat en bicicleta per la ciutat, ho continuaran fent, tant si plou com si fa sol, tant si n’hi ha carrils bicis com si no. Però, si volem animar a altra gent a agafar a la bicicleta, cal eliminar els petits entrebancs i fer-los sentir més còmodes i segurs quan pujen dalt al selló. No hi ha diners, ens diuen, per a fer grans obres – però, de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Ja fa temps que vam obrir una secció al nostre blog de Me Moc En Bici. Es diu “Petits canvis” i la gent ens poden enviar propostes d’actuacions que amb més o menys diners, alguns més o menys factibles, es podrien anar fent a les nostres poblacions. Aquí parlem de propostes molt concretes, no només “sí, fa falta més aparcaments o carrils bici”. En l’article d’aquest mes us presentem algunes i si en voleu veure més, només cal visitar el nostre blog.
Per exemple, la gent es pregunta per què no hi ha aparcaments per a bicicletes a la Biblioteca de Tortosa? És un lloc ideal per a arribar en bici en comptes d’anar en cotxe.  A més, si parlem de fer nous aparcaments per a bicis a les nostres poblacions, per què no utilitzem l’estil on la bici es lliga per la barra i no pas per la roda, com – per exemple – els que estan al costat de l’estació d’autobusos?
Ara que torna la humitat de la tardor, ens preguntem si no es pot fer res per millorar la rampa de fusta del “pont roig”. L’any passat va haver-n’hi moltes caigudes ja que aquesta rampa pot relliscar molt amb la humitat del matí – fins i tot dos persones es van trencar el braç.
Una altra proposta que hem rebut seria la de posar un carril bici al carrer Pare Romanya de Roquetes, que connectaria les escoles amb el centre de la ciutat.
Al carrer Barcelona de Tortosa, la pujada al costat de la Residència d’Ancians S.Miquel Arcàngel, potser s’hauria de senyalitzar que cal deixar un espai de 1,5m per avançar un ciclista, o simplement aconsellar que en aquest curt tram, no hi ha espai per avançar.
Un altre punt possiblement perillós és el lloc on el carril bici del carrer Mossen Manya travessa la Avinguda Generalitat. El semàfor es posa verd pels ciclistes i conductors al mateix moment i un conductor que gira a la dreta (per sortir de Tortosa) li és gairebé impossible veure els ciclistes que estan passant per la seva dreta. Potser una solució seria canviar els temps dels semàfors per a donar un temps per a passar ciclistes primer.
Bé, només són alguns idees (el mes que ve, més!) per a que les autoritats locals avaluïn si són factibles o no, però com a col·lectiu estem convençuts que amb molt poc podem aconseguir grans canvis!

Brian, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

El llit de matrimoni



 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de setembre 2015
El llit de matrimoni.

Fa pocs dies, tornant en bicicleta de la feina, un bon amic em va avançar amb la seva furgoneta a escassos 90 cm del meu manillar; ho sé amb precisió perquè és el punt més estret d'un camí que recorro cada dia, i és un lloc que no permet el pas de dos vehicles de motor en sentit contrari. El disculparé dient que va prendre totes les precaucions possibles i que amb prou feines va deixar anar una mà del volant per saludar-me.
Dies després, quan vam tornar a veure'ns, li vaig recordar la maniobra; sorprès, em va comentar que "no en tenia consciència". No sé ben bé a què es referia, perquè penso que és una persona  irreprotxable. Pot ser que no conegués que hi ha una norma que obliga a deixar 1,5 m entre el manillar de la bici i el mirall del cotxe; o pot ser que no tingués consciència que el ciclista corre un risc quan un vehicle se li acosta massa; o pot ser que fos una barreja de les dues coses.
Entre amics, no ens ocupem gaire de les normes; existeix un raonament del bé comú que és superior a les normes; i una casuística normativa excessiva no fa la vida ni millor ni més fàcil.
Però als ciclistes, si alguna cosa ens preocupa en la nostra relació amb els altres vehicles és precisament aquest metre i mig. No és només perquè un petit canvi de rumb de la bicicleta o el cotxe pot derivar en una catàstrofe, sinó per la pròpia força de succió que exerceix el vehicle que passa a alta velocitat; es diu, crec, efecte Venturi, i permet també fer un gol des del corner o que els avions puguin volar. Probablement a la ciutat és menys important que a la carretera, però també patim.
Un metre i mig és una distància considerable: un llit de matrimoni: entre el teu mirall i el meu manillar hauria d'entrar un llit de matrimoni; o entre el meu mirall i el teu manillar, perquè gairebé tots els ciclistes hem estat alguna vegada a l'altra banda del llit.
Un altre dia, el meu amic em recordarà que jo també sóc una font de perill amb algun comportament a la bici. I aprendrem. I és amb aquestes coses petites amb les que el meu amic i jo fem de la via pública un lloc de convivència. I de la vida.
Iñigo, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

Una volta per Tortosa



 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de juliol 2015

Una volta per Tortosa
El dia 6 de juny un bon grapat de ciclistes urbans vam sortir per a fer una volta per Tortosa organitzada pel col·lectiu Me Moc En Bici. Teníem diversos objectius – principalment, trobar-nos en persona fora de les xarxes socials amb suficient temps i calma per a xerrar una llarga estona sobre la mobilitat en bicicleta a Tortosa. Vam voltar per la zona d’El Temple i la Raval de Sant Llàtzer, prestant atenció especial als nous carrils de bicicleta que s’han fet.
Vam començar pel carril bici que va per la zona de Vora Parc al costat del riu, desprès vam passar pel Temple, i per la nova zona dels Portals de Tortosa fins a la passarel·la per passar la via de tren i el canal a prop del Consell Comarcal. Aquí vam passar a la raval de Sant Llàtzer i vam tornar pel Carrer Barcelona.
Us deixem algunes de les reflexions que vam recollir durant el matí: el carril que va al costat del riu per Vora Parc és un passeig molt agradable amb tanta ombra, comparat amb el carril nou pels Portals on no hi ha gaire ombra ni vegetació. Estem agraïts per la manera que es van connectant els carrils poc a poc, però també vam dir que la millor opció sempre són les connexions directes, en comptes de haver de fer una mena de ziga-zaga carrer amunt carrer avall. Els usuaris tendeixen a buscar la solució directa, ja que anem en bicicleta per la ciutat perquè és una manera rapida de moure’ns, no pas per donar més voltes de les que calguin. Els dissenyadors de projectes de mobilitat han d’adaptar-se als usuaris, i no pas al reves. De totes formes, es nota que a les zones residencials es va fent més carrils però queda una assignatura pendent: connectar-los amb el centre de Tortosa i els barris més vells. Sabem que és molt difícil pels problemes tècnics, però trobem que les administracions haurien de tenir almenys un pla de allò que volen fer, de saber com serà algun dia el circuit de carrils bici de tota la ciutat. Pensem que és molt important perquè, si no, existeix el risc d’anar improvisant posant trams de carril bici allí on podem però sense tenir una visió global. Aquest pla, o projecte pel futur, hauria d’existir i ser públic, i així veurem com tots els parts del puzzle algun dia es ajuntaran.
També pensem que hi ha moltes possibilitats d’aprofitar la xarxa de carrils bici i la Via Verda  a Tortosa de cara al turisme. Ens preguntem si els carrils bicis ja surten marcats als nous plànols de Tortosa o si es posarà un punt d’informació sobre la Via Verda al costat de l’estació de trens?
Anant per la Raval vam comentar un cop més que el millor lloc pel carril bici hagues sigut entre l’Avinguda Canigó i la via de tren. Donat que sembla que aquesta opció està descartada també vam avaluar en situ la manera més segura de posar un carril al Carrer Barcelona per així aportar el nostre suggeriment a l’ajuntament.

Brian, membre del col·lectiu Me Moc En Bici