miércoles, 24 de febrero de 2016

Petits Canvis (2)



 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de febrer 2016
Petits canvis (2)
Si volem animar a la gent a agafar a la bicicleta, cal eliminar els petits entrebancs i fer-los sentir més còmodes i segurs quan pujen dalt al selló. No hi ha diners, ens diuen, per a fer grans obres – però, de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. En l’ultim article de Me Moc En Bici ja vam repassar algunes de les propostes d’actuacions que ens heu fet arribar. Propostes, que amb més o menys diners, alguns més o menys factibles, es podrien anar fent a les nostres poblacions. En l’article d’aquest mes us presentem algunes més.
Els camins naturals i vies verdes que passen per les nostres ciutats són molt importants, però cal revisar sempre la seguretat, sobretot en els llocs on les bicicletes han de conviure amb els cotxes. Hi ha espais com el camí que ajunta Tortosa i Campredo, o en el tram que va paral·lel al pont abans d’arribar al Grup El Temple que es podrien millorar. També s’ha comentat molt el punt on la Via Verda travessa el camí de Terrer Roig a Jesús. Segur que no és possible posar un pont?
Parlant de la Via Verda – és possible millorar la connexió entre la Via i el centre de Roquetes?
Tornant a Tortosa, molts ciclistes, i no-ciclistes, pensem que es pot treure molt més profit del tema de tenir la Via Verda a 5 minuts de les estacions d’autocars i trens a Tortosa. Es pot posar un centre d’informació i/o alguns serveis per a la gent que ve a les Terres de l’Ebre amb la bicicleta dalt del transport públic. Al costat de l’estació hi ha un edifici antic del Renfe sense usar on realment es podrien fer moltes coses de cara al turisme sostenible.
Els carrils bicis,cal mantenir-los lliures de deixalles i vidres trencats. És difícil perquè la majoria passen pel costat de contenidors de residus però si som més cívics i es vigila més la neteja, podem guanyar molt.
Quan vas pels carrers en bici, veus una multitud de petits detalls que es podrien millorar, com poden ser simplement l’orientació de les reixetes del drenatge, ja que poden ser una “trampa” pels ciclistes segons com estan posades. Aquests detalls es veuen en el dia a dia, i per això animaríem als regidors i/o tècnics de l’ajuntament a usar la bicicleta com a mitja de transport quan poden, per així apreciar per ells mateixos aquestes coses.
Bé, només són alguns idees per a que les autoritats locals avaluïn si són factibles o no, però com a col·lectiu estem convençuts que amb molt poc podem aconseguir grans canvis!

Brian, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

Petits Canvis (1)



 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de desembre 2015
Petits canvis (1)
La gent que sempre ha anat en bicicleta per la ciutat, ho continuaran fent, tant si plou com si fa sol, tant si n’hi ha carrils bicis com si no. Però, si volem animar a altra gent a agafar a la bicicleta, cal eliminar els petits entrebancs i fer-los sentir més còmodes i segurs quan pujen dalt al selló. No hi ha diners, ens diuen, per a fer grans obres – però, de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Ja fa temps que vam obrir una secció al nostre blog de Me Moc En Bici. Es diu “Petits canvis” i la gent ens poden enviar propostes d’actuacions que amb més o menys diners, alguns més o menys factibles, es podrien anar fent a les nostres poblacions. Aquí parlem de propostes molt concretes, no només “sí, fa falta més aparcaments o carrils bici”. En l’article d’aquest mes us presentem algunes i si en voleu veure més, només cal visitar el nostre blog.
Per exemple, la gent es pregunta per què no hi ha aparcaments per a bicicletes a la Biblioteca de Tortosa? És un lloc ideal per a arribar en bici en comptes d’anar en cotxe.  A més, si parlem de fer nous aparcaments per a bicis a les nostres poblacions, per què no utilitzem l’estil on la bici es lliga per la barra i no pas per la roda, com – per exemple – els que estan al costat de l’estació d’autobusos?
Ara que torna la humitat de la tardor, ens preguntem si no es pot fer res per millorar la rampa de fusta del “pont roig”. L’any passat va haver-n’hi moltes caigudes ja que aquesta rampa pot relliscar molt amb la humitat del matí – fins i tot dos persones es van trencar el braç.
Una altra proposta que hem rebut seria la de posar un carril bici al carrer Pare Romanya de Roquetes, que connectaria les escoles amb el centre de la ciutat.
Al carrer Barcelona de Tortosa, la pujada al costat de la Residència d’Ancians S.Miquel Arcàngel, potser s’hauria de senyalitzar que cal deixar un espai de 1,5m per avançar un ciclista, o simplement aconsellar que en aquest curt tram, no hi ha espai per avançar.
Un altre punt possiblement perillós és el lloc on el carril bici del carrer Mossen Manya travessa la Avinguda Generalitat. El semàfor es posa verd pels ciclistes i conductors al mateix moment i un conductor que gira a la dreta (per sortir de Tortosa) li és gairebé impossible veure els ciclistes que estan passant per la seva dreta. Potser una solució seria canviar els temps dels semàfors per a donar un temps per a passar ciclistes primer.
Bé, només són alguns idees (el mes que ve, més!) per a que les autoritats locals avaluïn si són factibles o no, però com a col·lectiu estem convençuts que amb molt poc podem aconseguir grans canvis!

Brian, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

El llit de matrimoni



 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de setembre 2015
El llit de matrimoni.

Fa pocs dies, tornant en bicicleta de la feina, un bon amic em va avançar amb la seva furgoneta a escassos 90 cm del meu manillar; ho sé amb precisió perquè és el punt més estret d'un camí que recorro cada dia, i és un lloc que no permet el pas de dos vehicles de motor en sentit contrari. El disculparé dient que va prendre totes les precaucions possibles i que amb prou feines va deixar anar una mà del volant per saludar-me.
Dies després, quan vam tornar a veure'ns, li vaig recordar la maniobra; sorprès, em va comentar que "no en tenia consciència". No sé ben bé a què es referia, perquè penso que és una persona  irreprotxable. Pot ser que no conegués que hi ha una norma que obliga a deixar 1,5 m entre el manillar de la bici i el mirall del cotxe; o pot ser que no tingués consciència que el ciclista corre un risc quan un vehicle se li acosta massa; o pot ser que fos una barreja de les dues coses.
Entre amics, no ens ocupem gaire de les normes; existeix un raonament del bé comú que és superior a les normes; i una casuística normativa excessiva no fa la vida ni millor ni més fàcil.
Però als ciclistes, si alguna cosa ens preocupa en la nostra relació amb els altres vehicles és precisament aquest metre i mig. No és només perquè un petit canvi de rumb de la bicicleta o el cotxe pot derivar en una catàstrofe, sinó per la pròpia força de succió que exerceix el vehicle que passa a alta velocitat; es diu, crec, efecte Venturi, i permet també fer un gol des del corner o que els avions puguin volar. Probablement a la ciutat és menys important que a la carretera, però també patim.
Un metre i mig és una distància considerable: un llit de matrimoni: entre el teu mirall i el meu manillar hauria d'entrar un llit de matrimoni; o entre el meu mirall i el teu manillar, perquè gairebé tots els ciclistes hem estat alguna vegada a l'altra banda del llit.
Un altre dia, el meu amic em recordarà que jo també sóc una font de perill amb algun comportament a la bici. I aprendrem. I és amb aquestes coses petites amb les que el meu amic i jo fem de la via pública un lloc de convivència. I de la vida.
Iñigo, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

Una volta per Tortosa



 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de juliol 2015

Una volta per Tortosa
El dia 6 de juny un bon grapat de ciclistes urbans vam sortir per a fer una volta per Tortosa organitzada pel col·lectiu Me Moc En Bici. Teníem diversos objectius – principalment, trobar-nos en persona fora de les xarxes socials amb suficient temps i calma per a xerrar una llarga estona sobre la mobilitat en bicicleta a Tortosa. Vam voltar per la zona d’El Temple i la Raval de Sant Llàtzer, prestant atenció especial als nous carrils de bicicleta que s’han fet.
Vam començar pel carril bici que va per la zona de Vora Parc al costat del riu, desprès vam passar pel Temple, i per la nova zona dels Portals de Tortosa fins a la passarel·la per passar la via de tren i el canal a prop del Consell Comarcal. Aquí vam passar a la raval de Sant Llàtzer i vam tornar pel Carrer Barcelona.
Us deixem algunes de les reflexions que vam recollir durant el matí: el carril que va al costat del riu per Vora Parc és un passeig molt agradable amb tanta ombra, comparat amb el carril nou pels Portals on no hi ha gaire ombra ni vegetació. Estem agraïts per la manera que es van connectant els carrils poc a poc, però també vam dir que la millor opció sempre són les connexions directes, en comptes de haver de fer una mena de ziga-zaga carrer amunt carrer avall. Els usuaris tendeixen a buscar la solució directa, ja que anem en bicicleta per la ciutat perquè és una manera rapida de moure’ns, no pas per donar més voltes de les que calguin. Els dissenyadors de projectes de mobilitat han d’adaptar-se als usuaris, i no pas al reves. De totes formes, es nota que a les zones residencials es va fent més carrils però queda una assignatura pendent: connectar-los amb el centre de Tortosa i els barris més vells. Sabem que és molt difícil pels problemes tècnics, però trobem que les administracions haurien de tenir almenys un pla de allò que volen fer, de saber com serà algun dia el circuit de carrils bici de tota la ciutat. Pensem que és molt important perquè, si no, existeix el risc d’anar improvisant posant trams de carril bici allí on podem però sense tenir una visió global. Aquest pla, o projecte pel futur, hauria d’existir i ser públic, i així veurem com tots els parts del puzzle algun dia es ajuntaran.
També pensem que hi ha moltes possibilitats d’aprofitar la xarxa de carrils bici i la Via Verda  a Tortosa de cara al turisme. Ens preguntem si els carrils bicis ja surten marcats als nous plànols de Tortosa o si es posarà un punt d’informació sobre la Via Verda al costat de l’estació de trens?
Anant per la Raval vam comentar un cop més que el millor lloc pel carril bici hagues sigut entre l’Avinguda Canigó i la via de tren. Donat que sembla que aquesta opció està descartada també vam avaluar en situ la manera més segura de posar un carril al Carrer Barcelona per així aportar el nostre suggeriment a l’ajuntament.

Brian, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

lunes, 7 de septiembre de 2015

Manifest Ciclista 27S

Manifest Ciclista 27S, de l'Assemblea Catalana d'Entitats de la Bici

12 propostes per una Catalunya ciclable

La convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya anunciada pel proper 27 de setembre es perfila com a moment clau del present i futur del nostre país. Les aspiracions nacionals i la recuperació de drets socials seran els principals focus d’atenció de la convocatòria electoral, però en aquest context serà important comptar també amb elements estratègics que puguin contribuir a la transformació del país de forma concreta, palpable i significativa els propers anys.
No cal esmentar els problemes que a nivell de mobilitat té el país, costos incalculables provocats per les congestions endèmiques que no s’han sol·lucionat de cap de les maneres, costos ambientals amb índexs de contaminació que superen en algunes ciutats els nivells permesos per la Unió Europea, afegits a la greu contaminació acústica que lluny de tota reducció no fa més que augmentar. Costos també per a la vida humana en forma d’accidents previsibles encara massa nombrosos o els efectes negatius per a la salut deguts a la manca d’activitat física regular. Tot plegat malgrat els anuncis i les constatacions de l’arribada del canvi climàtic i del progressiu esgotament dels combustibles fòssils, senyals que massa sovint són obviades i menystingues a l’hora de governar i concretar les polítiques públiques.
El debat sobre l’emancipació de Catalunya ha d’implicar també un major grau de responsabilització en relació als reptes ambientals i climàtics de caràcter global, l’assumpció dels compromisos fixats dins el marc europeu en aquests àmbits, i l’obligada transició cap a una model de societat que pugui funcionar amb menys consum energètic que l’actual, amb menys dependència del petroli i que faci possible una millora de la qualitat ambiental i de vida.
Ha arribat l’hora que les minses polítiques favorables a l’ús dels sistemes de transport sostenibles, i sobretot aquell que es realitza amb el propi esforç dels usuaris, esdevingui una prioritat en la definició de les politiques ambientals i de mobilitat. És en aquest sentit que una aposta ferma per la “normalització” de la bicicleta com a mitjà de transport quotidià i habitual arreu del territori pot esdevenir un element transformador, concret i palpable, amb importants efectes sobre la qualitat ambiental i la salut pública, que ens ajudi a reduir el nostre consum energètic, fent-nos més resilients com a societat, i que contribueixi a humanitzar les nostres poblacions i a donar valor al nostre territori vertebrant-lo d’una forma més propera i accessible per tothom.
Per tot això, l’Assemblea d’Entitats de la Bicicleta de Catalunya davant les eleccions del 27S, planteja aquestes 12 propostes per tal que partits i plataformes electorals que s’hi presentin puguin incorporar-les com a pròpies als respectius programes electorals, i a l’hora, perquè persones i entitats del país puguin adherir-s’hi i visualitzar el suport de la ciutadania per avançar cap a una Catalunya ciclable, des de la voluntat que aquest sigui un aspecte transversal i compartit del model de país que volem pel futur.
1. Articular una xarxa bàsica intermunicipal, centrada en millorar la connexió entre nuclis urbans, i entre aquests i les estacions de transport públic, els centres d’activitat econòmica i altres grans centres generadors de mobilitat. Una xarxa que complementi les vies ciclables d’interès cicloturístic. Això hauria d’implicar també a curt termini la senyalització de totes les vies que, encara que puguin ser millorables, ja fan practicable aquesta connectivitat intermunicipal.
2. Oferir des de la Generalitat incentius i suport als municipis perquè augmentin l’ús de la bicicleta, amb una atenció especial en la promoció de la bicicleta en aquelles relacions origen-destinació on predomina el cotxe i la motocicleta, i en aquest sentit amb un polítiques específiques per a la promoció de la bicicleta elèctrica (per a distàncies llargues, zones amb pendents pronunciats), i per la incorporació de bicicletes familiars i de càrrega en la mobilitat quotidiana.
3. Facilitar la intermodalitat entre la bicicleta i altres mitjans de transport, especialment amb el transport públic, promovent aparcaments segurs en estacions amb prou capacitat per absorbir un nombre creixent d’usuaris pels propers anys, facilitant el transport de les bicicletes en els serveis de gran capacitat, i promovent serveis de primera i última milla en bicicleta en aquelles estacions on es puguin captar nous usuaris cap al transport públic. Així mateix, cal que les Autoritats Territorials de la Mobilitat incorporin la bicicleta com a opció de mobilitat.
4. Promoure la instal·lació generalitzada d’aparcaments segurs per a bicicletes als equipaments, en general al conjunt dels nuclis urbans i en punts on hi hagi demanda d’usuaris. Alhora, facilitar la implantació d’aparcaments residencials col·lectius en sòl privat o públic, dotant-los de facilitat per la recàrrega de bicis elèctriques quan calgui.
5. Desenvolupar una normativa pròpia de trànsit que permeti regular amb claredat la circulació amb bicicleta per tot tipus de carrers dins els nuclis urbans amb nivells elevats de seguretat i confort, possibilitat l’ús de bicicletes i accessoris que permeten conciliar la vida quotidiana i familiar amb la mobilitat amb bicicleta (remolcs, dues cadiretes, tricicles, etc) i que puguin fer d’aquesta un vehicle versàtil i adaptat a les diverses necessitats. Així mateix, i mentre sigui necessari, caldria influir en les normatives de caràcter estatal en la línia del que es planteja en aquest punt.
6. Promoure l’ús de la bicicleta des de l’àmbit educatiu per tal que les generacions més joves es familiaritzin amb el seu ús quotidià i contribueixin a normalitzar-la com a sistema de mobilitat habitual. Caldria introduir la bicicleta en la formació sobre educació vial, i incorporar-ne el seu coneixement i ús a nivell curricular. De forma més general, caldria desenvolupar estratègies d’educació i formació al conjunt de la població amb l’objectiu de millorar la convivència entre els diversos modes de transport i aprofundint en una cultura de major respecte cap als modes de transport no motoritzat i més vulnerables.
7. Crear incentius econòmics per la mobilitat en bicicleta, especialment en la mobilitat als centres de treball i per motius laborals, per tal de premiar les externalitats positives que té aquest sistema de transport, tal i com es fa ja a diversos països europeus des de fa temps i recentment també a França.
8. Impulsar i promoure sistemes de distribució urbana de mercaderies amb bicicleta, amb molt menys impacte ambiental que el generat pels vehicles de transport convencional, i més eficients per a resoldre l’última milla de la cadena de distribució en àmbits urbans, especialment en nuclis històrics amb àrees peatonalitzades i restriccions d’accés al trànsit motoritzat.
9. Difusió i promoció de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport adient per resoldre una gran part de les necessitats de mobilitat de la població catalana. Aquesta promoció hauria de fer-se des d’una perspectiva constructiva i donant arguments des de diferents perspectives (salut de les persones, medi ambient, economia, consum energètic, ocupació de l’espai públic, contaminació acústica, relacions socials, desenvolupament local, autonomia de les persones, etc.).
10. Promoure Catalunya com a país cicloturista connectat amb Europa i el Mediterrani, desenvolupant la xarxa actual d’itineraris i articulant-ne de nous, incorporant traçats fluvials, camins de ronda i altres recorreguts amb pendents moderats, i promovent una aproximació respectuosa als entorns naturals que n’afavoreixi la seva conservació i re-valorització.
11. Per desenvolupar tots aquests punts es considera necessaria la redacció i aprovació d’un nou Pla estratègic de la Bicicleta, comptant amb la participació de les organitzacions d’usuaris i de les diverses administracions, amb pressupost i calendari d’execució, que contempli els anteriors punts, i que porti associat el compromís per part de la Generalitat de fer-ne el desplegament i l’execució prevista.
12.Per garantir el seguiment i la coherència en el desenvolupament del pla es considera necessaria la creació d’una Direcció General específica que permeti identificar dins el govern una persona de referència en matèria de mobilitat amb bicicleta, amb capacitat i funcions de coordinació interdepartamental, i d’una comissió o sistema permanent de coordinació entre administracions i amb organitzacions d’usuaris, amb l’objectiu de desenvolupar i desplegar amb èxit el nou Pla Estratègic de la Bicicleta.
BACC
MOU-TE EN BICI
BITER
GRANOLLERS PEDALA
COORDINADORA CATALANA D’USUARIS DE LA BICICLETA
BARNA PEDALA
BICI BAIX
CICLOAMICS DE SABADELL
RECIRCULA BICICLETES DEL POBLE NOU
BICICAMP
ME MOC EN BICI
VAIC
BICICLOT
CONECTASQ
GREMI DE COMERCIANTS DE BICICLETES DE CATALUNYA
MBICI
CCSJD