La tolerància

Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de abril 2015

La tolerància

Passen els anys, i tot continua igual. Avui parlo d’un cas molt concret que no ha millorat amb el pas dels anys, però segurament la lliçó es ampliable a altres indrets de les nostres poblacions. 

Gairebé cada dia he de passar per la zona d’El Temple de Tortosa per diferents motius. Als voltants de l’Escola El Temple hi ha diversos passos de vianants, i un carril bici. També hi ha llargues fileres d’aparcaments i uns aparcaments més grans just a l’altra banda de l’Avinguda Generalitat (conegut col·loquialment com “els aparcaments d’Alqueza”), a 3 minuts a peu de l’escola. El cas és que, degut a que alguns pares que venen a deixar o buscar els seus xiquets a les hores d’entrada i sortida volen aparcar el més a prop possible i no en els llocs adequats, gairebé cada dia ens trobem amb cotxes aparcats damunt dels passos i dins del carril bici (quan no estan directament damunt de la plaça, o les voreres!). Es veu que això es diu “tolerància”. Com que “no hi ha lloc per a aparcar”, ens diuen que hem de ser tolerants “per només dos minuts” i deixar que la gent aparqui on vulgui.

Doncs, crec que aquesta “tolerància” (suportar en els altres quelcom que hom desaprova) no ens porta a cap bon port. Per “tolerar” aquests conductors incívics, els altres usuaris de l’espai públic, com són els vianants o ciclistes (o fins i tot altres conductors), sovint hem de passar per situacions incomodes o de perill. Els xiquets esperaran dos minuts per a que el conductor mou el cotxe, o intentaran travessar el carrer en un altre lloc amb poca visibilitat, per exemple?Els petits que estan  començant a anar en bici hauran de passar per un laberint d’obstacles? I resulta que aquesta “tolerància” normalment només va en una direcció – que diríem els conductors (m’incloc perquè jo també en sóc, de conductor, com la majoria de vianants o ciclistes) si deixéssim bicicletes dins els aparcaments dels cotxes, o els vianants decideixen fer un ball de “només dos minuts” al mig de la Generalitat? Sembla ser que la paraula “tolerància” bàsicament es resumeix en “el cotxe és el rei”. 

Per més inri, molts dies els xiquets veuen la policia local vigilant la sortida de l’escola, i veuen que els seus pares aparquen malament a 20 metres i no els passa res – una bona lliçó per a la generació del futur. En aquest cas concret, a més a més, no té gaire sentit tolerar aquesta situació, havent-n’hi centenars de llocs per aparcar correctament a 3 minuts de l’escola !

M’agradaria pensar que les bicis, els vianants, i els cotxes poden conviure a la ciutat, però crec que de moment aquesta convivència està lluny encara. Gairebé tot es fa pensant primer en els cotxes i desprès en els demés – la nova escola de la Raval de Sant Llàtzer és un bon exemple de com tot segueix igual. Una pena, ja que per molts motius (entre ells, la seguretat dels nostres xiquets) ens aniria millor a tothom una mica més de respecte!

Brian