Se m’ha
posat un ciclista al davant: gaudiré dels 2 minutets més!
Ets dels que quan vas en bici per una via
sense opció d’avançaments, i se’t posa un cotxe al darrere s’atabala? Pateix?
S’aparta? Ets dels que quan van en cotxe i troben una bici al davant es crispa?
Sent la necessitat imperiosa d’avançar-la? Ho fa? Només blasfema?
Jo ja no contesto que sí a cap de les
preguntes anteriors. I m’encantaria que tots volguéssiu contestar que no. Somio
truites? O esteu en mi que circularíem tots més tranquils contestant que no?
L’altre dia anava pel Camí del Mig (rural i
estret) cap a cassa d’una amiga. I al davant em vaig trobar dos ciclistes.
Així que vaig mantenir una distància
prudencial, i vaig circular a la seva velocitat. Total, com a molt, em podia
endarrerir 1 minut. I mentrestant, escoltava en calma la música del Boss que
m’acompanyava. Val a dir que trobe que és la decisió més encertada en vies com
aquesta. Però el veí de la meva amiga, a jutjar pel la seva forma de conduir,
no opina el mateix.
Pel retrovisor vaig veure que venia un cotxe
al darrere. Quan es va apropar massa al meu, va començar a tocar el clàxon de
forma insistent. Tant, que tot i que no faltaven ni 50 metres per arribar a
casa de la meva amiga, em vaig apartar a un costat, en un entrador. Encara no
sé per què ho vaig fer això. El cotxe em va avançar a mi i als ciclistes. Ells
van trontollar. I el cotxe va entrar en la casa del costat de la de la meva
amiga. O sigui que va fer tot això per a guanyar, què? 30 segons? Com no se’n
va adonar que no valia la pena?
El Camí del Mig està senyalitzat com a via
compartida cotxes-bicis. Al veí de la meva amiga això també li és igual.
Comparteixo l’opinió dels que pensen que
davant de les coses que no depenen de tu i et contrarien, que t’amarguin el dia
o no, sí que depèn de tu. Suposo que al veí de la meva amiga, trobar-se en els
ciclistes i en mi, li va produir cert cabreig. Però la seva reacció li podia
haver amargat no només el dia i no només a ell.
Una altra amiga meva diu que la velocitat de
la bicicleta és la perfecta per adonar-te’n bé del que passa al teu voltant;
caminant veus massa rato el mateix, i anant en cotxe no et dóna temps a veure
massa res.
És una idea, per si de cas et trobes un
ciclista al davant i no se t’acudeix què fer. Com també pot ser-ho escoltar el
que et vingui de gust, xerrar si tens companyia, o esplaiar-te en algun pensament
que et rondi pel cap. Pots també, valorar si val la pena que això sigui una
contrarietat. I si segueixes pensant que sí, si val la pena convertir-la en un
mal dia.
Mària, membre del
col·lectiu Me Moc En Bici
No hay comentarios:
Publicar un comentario