Des del selló de la bicicleta (2) #tolerància

Continuem amb la nova secció dins del bloc - les cartes que ens feu arribar des del selló de la bicicleta. Avuí una carta de Brian Cutts,

Us volia comentar un cas molt concret, però segurament la lliçó es pot aplicar a molts altres casos i indrets de les nostres ciutats. Si sou de Tortosa potser coneixereu l’Escola El Temple, i haureu vist que pels seus voltants hi ha diversos passos de vianants, i un carril bici. També potser estareu conscients que molta gent pensa que a Tortosa hi ha problemes per mancança d’aparcaments.

El cas és que, degut a que no hi ha prous aparcaments just al costat del col·legi per tots els pares que venen a deixar o buscar els seus xiquets a les hores d’entrada i sortida, gairebé sempre ens trobem amb cotxes aparcats damunt dels passos i el carril bici (quan no estan directament damunt de la Plaça del Temple, o les voreres!). Es veu que això es diu “tolerància”. Com que es pot aparcar, per “dos minuts” hem de ser tolerants i deixar que la gent aparqui on vulgui.

Doncs, crec que aquesta “tolerància” (suportar en els altres quelcom que hom desaprova) no ens porta a cap bon port. Per “tolerar” aquests conductors incívics, els altres usuaris de l’espai públic, com són els vianants o ciclistes (o fins i tot altres conductors), sovint hem de passar per situacions incomodes o de perill. I resulta que aquesta “tolerància” normalment només va en una direcció – que diríem els conductors (jo també, que també en sóc) si deixéssim bicicletes en els aparcaments de cotxes, o els vianants decideixen fer un pic-nic? No; sembla ser que la paraula “tolerància” bàsicament es resumeix en “el cotxe és el rei”.

En aquest cas concret, a més a més, no té gaire sentit que la policia local toleri aquesta situació, havent-n’hi centenars de llocs per aparcar correctament a 3 minuts a peu des de l’escola !

M’agradaria pensar que les bicis poden conviure a la ciutat, juntament amb els vianants o cotxes, però crec que de moment molts conductors no ho veuen igual. Una pena, ja que per molts motius (entre ells, la seguretat dels nostres xiquets) ens aniria millor a tothom una mica més de respecte!

No demano miracles ni que Tortosa es converteixi en Amsterdam, però si s’han fet unes mínimes infraestructures pels ciclistes, almenys que ara no ens posen pals a les rodes!

 (Nota: aquests escrits no reflecteixen necessàriament una opinió compartida pel col·lectiu Me Moc En Bici - però, palm dalt, palm baix ...!)