Manifest Ciclista 27S, de l'Assemblea Catalana d'Entitats de la Bici
La convocatòria d’eleccions al Parlament
de Catalunya anunciada pel proper 27 de setembre es perfila com a moment
clau del present i futur del nostre país. Les aspiracions nacionals i
la recuperació de drets socials seran els principals focus d’atenció de
la convocatòria electoral, però en aquest context serà important comptar
també amb elements estratègics que puguin contribuir a la transformació
del país de forma concreta, palpable i significativa els propers anys.
No cal esmentar els problemes que a
nivell de mobilitat té el país, costos incalculables provocats per les
congestions endèmiques que no s’han sol·lucionat de cap de les maneres,
costos ambientals amb índexs de contaminació que superen en algunes
ciutats els nivells permesos per la Unió Europea, afegits a la greu
contaminació acústica que lluny de tota reducció no fa més que
augmentar. Costos també per a la vida humana en forma d’accidents
previsibles encara massa nombrosos o els efectes negatius per a la salut
deguts a la manca d’activitat física regular. Tot plegat malgrat els
anuncis i les constatacions de l’arribada del canvi climàtic i del
progressiu esgotament dels combustibles fòssils, senyals que massa
sovint són obviades i menystingues a l’hora de governar i concretar les
polítiques públiques.
El debat sobre l’emancipació de Catalunya
ha d’implicar també un major grau de responsabilització en relació als
reptes ambientals i climàtics de caràcter global, l’assumpció dels
compromisos fixats dins el marc europeu en aquests àmbits, i l’obligada
transició cap a una model de societat que pugui funcionar amb menys
consum energètic que l’actual, amb menys dependència del petroli i que
faci possible una millora de la qualitat ambiental i de vida.
Ha arribat l’hora que les minses
polítiques favorables a l’ús dels sistemes de transport sostenibles, i
sobretot aquell que es realitza amb el propi esforç dels usuaris,
esdevingui una prioritat en la definició de les politiques ambientals i
de mobilitat. És en aquest sentit que una aposta ferma per la
“normalització” de la bicicleta com a mitjà de transport quotidià i
habitual arreu del territori pot esdevenir un element transformador,
concret i palpable, amb importants efectes sobre la qualitat ambiental i
la salut pública, que ens ajudi a reduir el nostre consum energètic,
fent-nos més resilients com a societat, i que contribueixi a humanitzar
les nostres poblacions i a donar valor al nostre territori vertebrant-lo
d’una forma més propera i accessible per tothom.
Per tot això, l’Assemblea d’Entitats de
la Bicicleta de Catalunya davant les eleccions del 27S, planteja
aquestes 12 propostes per tal que partits i plataformes electorals que
s’hi presentin puguin incorporar-les com a pròpies als respectius
programes electorals, i a l’hora, perquè persones i entitats del país
puguin adherir-s’hi i visualitzar el suport de la ciutadania per avançar
cap a una Catalunya ciclable, des de la voluntat que aquest sigui un
aspecte transversal i compartit del model de país que volem pel futur.
1. Articular una xarxa bàsica intermunicipal,
centrada en millorar la connexió entre nuclis urbans, i entre aquests i
les estacions de transport públic, els centres d’activitat econòmica i
altres grans centres generadors de mobilitat. Una xarxa que complementi
les vies ciclables d’interès cicloturístic. Això hauria d’implicar també
a curt termini la senyalització de totes les vies que, encara que
puguin ser millorables, ja fan practicable aquesta connectivitat
intermunicipal.
2. Oferir des de la Generalitat incentius i suport als municipis perquè augmentin l’ús de la bicicleta,
amb una atenció especial en la promoció de la bicicleta en aquelles
relacions origen-destinació on predomina el cotxe i la motocicleta, i en
aquest sentit amb un polítiques específiques per a la promoció de la
bicicleta elèctrica (per a distàncies llargues, zones amb pendents
pronunciats), i per la incorporació de bicicletes familiars i de càrrega
en la mobilitat quotidiana.
3. Facilitar la intermodalitat entre la bicicleta i altres mitjans de transport, especialment amb el transport públic,
promovent aparcaments segurs en estacions amb prou capacitat per
absorbir un nombre creixent d’usuaris pels propers anys, facilitant el
transport de les bicicletes en els serveis de gran capacitat, i
promovent serveis de primera i última milla en bicicleta en aquelles
estacions on es puguin captar nous usuaris cap al transport públic. Així
mateix, cal que les Autoritats Territorials de la Mobilitat incorporin
la bicicleta com a opció de mobilitat.
4. Promoure la instal·lació generalitzada d’aparcaments segurs per a bicicletes
als equipaments, en general al conjunt dels nuclis urbans i en punts on
hi hagi demanda d’usuaris. Alhora, facilitar la implantació
d’aparcaments residencials col·lectius en sòl privat o públic,
dotant-los de facilitat per la recàrrega de bicis elèctriques quan
calgui.
5. Desenvolupar una normativa pròpia de trànsit que permeti regular amb claredat la circulació amb bicicleta per
tot tipus de carrers dins els nuclis urbans amb nivells elevats de
seguretat i confort, possibilitat l’ús de bicicletes i accessoris que
permeten conciliar la vida quotidiana i familiar amb la mobilitat amb
bicicleta (remolcs, dues cadiretes, tricicles, etc) i que puguin fer
d’aquesta un vehicle versàtil i adaptat a les diverses necessitats. Així
mateix, i mentre sigui necessari, caldria influir en les normatives de
caràcter estatal en la línia del que es planteja en aquest punt.
6. Promoure l’ús de la bicicleta des de l’àmbit educatiu per
tal que les generacions més joves es familiaritzin amb el seu ús
quotidià i contribueixin a normalitzar-la com a sistema de mobilitat
habitual. Caldria introduir la bicicleta en la formació sobre educació
vial, i incorporar-ne el seu coneixement i ús a nivell curricular. De
forma més general, caldria desenvolupar estratègies d’educació i
formació al conjunt de la població amb l’objectiu de millorar la
convivència entre els diversos modes de transport i aprofundint en una
cultura de major respecte cap als modes de transport no motoritzat i més
vulnerables.
7. Crear incentius econòmics per la mobilitat en bicicleta,
especialment en la mobilitat als centres de treball i per motius
laborals, per tal de premiar les externalitats positives que té aquest
sistema de transport, tal i com es fa ja a diversos països europeus des
de fa temps i recentment també a França.
8. Impulsar i promoure sistemes de distribució urbana de mercaderies amb bicicleta,
amb molt menys impacte ambiental que el generat pels vehicles de
transport convencional, i més eficients per a resoldre l’última milla de
la cadena de distribució en àmbits urbans, especialment en nuclis
històrics amb àrees peatonalitzades i restriccions d’accés al trànsit
motoritzat.
9. Difusió i promoció de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport
adient per resoldre una gran part de les necessitats de mobilitat de la
població catalana. Aquesta promoció hauria de fer-se des d’una
perspectiva constructiva i donant arguments des de diferents
perspectives (salut de les persones, medi ambient, economia, consum
energètic, ocupació de l’espai públic, contaminació acústica, relacions
socials, desenvolupament local, autonomia de les persones, etc.).
10. Promoure Catalunya com a país cicloturista connectat amb Europa i el Mediterrani,
desenvolupant la xarxa actual d’itineraris i articulant-ne de nous,
incorporant traçats fluvials, camins de ronda i altres recorreguts amb
pendents moderats, i promovent una aproximació respectuosa als entorns
naturals que n’afavoreixi la seva conservació i re-valorització.
11. Per desenvolupar tots aquests punts es considera necessaria la redacció i aprovació d’un nou Pla estratègic de la Bicicleta,
comptant amb la participació de les organitzacions d’usuaris i de les
diverses administracions, amb pressupost i calendari d’execució, que
contempli els anteriors punts, i que porti associat el compromís per
part de la Generalitat de fer-ne el desplegament i l’execució prevista.
12.Per garantir el seguiment i la coherència en el desenvolupament del pla es considera necessaria la creació d’una Direcció General específica
que permeti identificar dins el govern una persona de referència en
matèria de mobilitat amb bicicleta, amb capacitat i funcions de
coordinació interdepartamental, i d’una comissió o sistema permanent de
coordinació entre administracions i amb organitzacions d’usuaris, amb
l’objectiu de desenvolupar i desplegar amb èxit el nou Pla Estratègic de
la Bicicleta.
