miércoles, 22 de abril de 2015

Petits canvis => grans canvis (28)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Ja hem rebut idea no. 28 ...

El camí (Carretera vella d'Amposta) entre Tortosa i Campredo. Es podria senyalitzar millor que és un camí de bicicletes també, fins i tot donant prioritat a les bicis als llocs més estrets.
També hi ha llocs no tan estrets (p.e. vora al canal més a prop de Tortosa) on es podria fer un carril bici separat del camí com es veu a la segona foto.

 

miércoles, 15 de abril de 2015

Petits canvis => grans canvis (27)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Ja hem rebut idea no. 27 ...

Quan vas pel carril bici a la vora del riu a la zona del Temple, aquí pots continuar i agafar el camí que porta cap a Campredo, Amposta... o pots travessar el pas de vianants a mà esquerra i agafar el carril bici del Carrer Mossén Manya. Potser estaria bé senyalitzar aquesta opció per la gent que no és de Tortosa i no ho sap.

martes, 14 de abril de 2015

La tolerància

Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de abril 2015



La tolerància
Passen els anys, i tot continua igual. Avui parlo d’un cas molt concret que no ha millorat amb el pas dels anys, però segurament la lliçó es ampliable a altres indrets de les nostres poblacions. 

Gairebé cada dia he de passar per la zona d’El Temple de Tortosa per diferents motius. Als voltants de l’Escola El Temple hi ha diversos passos de vianants, i un carril bici. També hi ha llargues fileres d’aparcaments i uns aparcaments més grans just a l’altra banda de l’Avinguda Generalitat (conegut col·loquialment com “els aparcaments d’Alqueza”), a 3 minuts a peu de l’escola. El cas és que, degut a que alguns pares que venen a deixar o buscar els seus xiquets a les hores d’entrada i sortida volen aparcar el més a prop possible i no en els llocs adequats, gairebé cada dia ens trobem amb cotxes aparcats damunt dels passos i dins del carril bici (quan no estan directament damunt de la plaça, o les voreres!). Es veu que això es diu “tolerància”. Com que “no hi ha lloc per a aparcar”, ens diuen que hem de ser tolerants “per només dos minuts” i deixar que la gent aparqui on vulgui.

Doncs, crec que aquesta “tolerància” (suportar en els altres quelcom que hom desaprova) no ens porta a cap bon port. Per “tolerar” aquests conductors incívics, els altres usuaris de l’espai públic, com són els vianants o ciclistes (o fins i tot altres conductors), sovint hem de passar per situacions incomodes o de perill. Els xiquets esperaran dos minuts per a que el conductor mou el cotxe, o intentaran travessar el carrer en un altre lloc amb poca visibilitat, per exemple?Els petits que estan  començant a anar en bici hauran de passar per un laberint d’obstacles? I resulta que aquesta “tolerància” normalment només va en una direcció – que diríem els conductors (m’incloc perquè jo també en sóc, de conductor, com la majoria de vianants o ciclistes) si deixéssim bicicletes dins els aparcaments dels cotxes, o els vianants decideixen fer un ball de “només dos minuts” al mig de la Generalitat? Sembla ser que la paraula “tolerància” bàsicament es resumeix en “el cotxe és el rei”. 

Per més inri, molts dies els xiquets veuen la policia local vigilant la sortida de l’escola, i veuen que els seus pares aparquen malament a 20 metres i no els passa res – una bona lliçó per a la generació del futur. En aquest cas concret, a més a més, no té gaire sentit tolerar aquesta situació, havent-n’hi centenars de llocs per aparcar correctament a 3 minuts de l’escola !

M’agradaria pensar que les bicis, els vianants, i els cotxes poden conviure a la ciutat, però crec que de moment aquesta convivència està lluny encara. Gairebé tot es fa pensant primer en els cotxes i desprès en els demés – la nova escola de la Raval de Sant Llàtzer és un bon exemple de com tot segueix igual. Una pena, ja que per molts motius (entre ells, la seguretat dels nostres xiquets) ens aniria millor a tothom una mica més de respecte!

Brian

lunes, 13 de abril de 2015

petits canvis => grans canvis (26)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Ja hem rebut idea no. 26 ...

Ara que s'està arreglant la Via Verda al seu pas per la zona Grup d'el Temple (el Camí del Mig), en aquest tram (al costat del pont) també hi ha prou espai per fer un carril ben fet.

domingo, 12 de abril de 2015

Petits canvis =>grans canvis (25)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Ja hem rebut idea no. 25 ...

Per què no posar un carril bici al Carrer Pare Romanya de Roquetes? És prou ample i conectaria la zona de l'escola/institut amb el centre de la ciutat.

sábado, 11 de abril de 2015

Un pas endavant o un pas enrere?

Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de març 2015.



UN PAS ENDAVANT O UN PAS ENRERE?
Un ciclista jove baixa pedalejant per l’ampla vorera, que hi ha al costat de la calçada, d’una avinguda d’una gran ciutat. Quan arriba a l’alçada d’un pas de vianants es para, per tal que una dona gran pugui accedir-hi per travessar l’avinguda. La dona li diu alguna cosa i el ciclista s’empipa i li diu “Escolti. Què vol? Que jo ja he parat!” I la dona se li apropa una mica més i li diu “Si ja ho sé. Si li estava donant les gràcies, perquè molt pocs es paren!”
L’anècdota és real, la ciutat és Saragossa, i la dona la meva mare. Malauradament, il·lustra el grau de crispació que l’auge de la bicicleta ha generat a moltes ciutats grans –i no tan grans-, per la redistribució de l’espai públic amb un nou actor que abans no existia.
El conflicte va arribar a la seva fi a l’abril de 2014 quan el Tribunal Suprem espanyol va anular part de les ordenances municipals de Saragossa, afirmant que els ajuntaments no poden legislar en contra de normes de rang superior com ara el codi de la circulació, que les bicicletes són vehicles i que, com a tals, no poden circular per les voreres i ho han de fer per la calçada, llevat del cas de carrils-bici expressament delimitats i diferenciats de la vorera.
Com a conseqüència, les bicis tornen a circular per la calçada a les principals avingudes de Saragossa que encara no disposen de carril-bici. El ciclistes se senten pressionats pels conductors, els taxistes i conductors d’autobusos es desesperen per l’alentiment del trànsit. L’ús de la bicicleta ha minvat significativament a la ciutat i molts vianants passegen ara alleujats per no haver de preocupar-se per quin serà el vàndal en bici què se’ls emportarà per davant aquell matí.
Podem i cal que extreguem algunes reflexions de tot això, per tal d’aprendre de les errades:
·         Molts governs municipals i col·lectius ciclistes intentem dur a terme en pocs anys un canvi de costums al país que a la resta d’Europa ha trigat més de 40 anys en produir-se.
·         Aquesta evolució (i no revolució) ha fet que la majoria de ciutadans d’aquests països tinguin interioritzades les conductes, i els conductors respectin els ciclistes per que sovint els també pedalegen a una altra hora del dia, per exemple.
·         Redistribuir l’espai públic és una tasca delicada, que no permet actuacions simplistes, descoordinades o sense visió a mig i llarg termini.
·         No podem caure en el desànim ni prendre el camí més fàcil, que en aquest país sovint és el de prohibir abans que regular.
·         Aprendre a conviure requereix temps i esforç, educació en el respecte, drets i deures des de la més tendra infantesa, i idees ambicioses i innovadores –no costoses necessariament- però consensuades. Aquesta és la missió què encomanem als nostres polítics, per tal d’aconseguir que el món que heretin els nostres fills sigui una mica més habitable.
El temps dirà si amb aquesta sentència hem perdut o no una oportunitat d’or per a avançar en la convivència.

José Antonio

viernes, 10 de abril de 2015

Premiar l'ús de la bicicleta

Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de gener 2015.


Premiar l’ús de la bicicleta
Molt sovint parlem de castigar als ciutadans pels nostres hàbits “dolents” a traves de les multes. Però, igual com podem fer moure l’ase donant-li cops de pal, també li podem oferir una carlota com a recompensa per a animar-li a agafar el camí “bo”! Això podríem aplicar als ciutadans també; és a dir, premiar les bones accions – aquelles accions que pensem que son bones pel conjunt dels ciutadans. Si realment pensem que el fet de  que la gent comenci a desplaçar-se més per la ciutat en bicicleta ens aporta beneficis (els beneficis, per mi, són molts, tan a nivell personal com per a tota la ciutadania), potser aquest mètode ens podria ajudar.

Parlo de premiar a la gent que es mou en bicicleta en el seu dia a dia – els que hi van cap a la feina, a la compra, a l’escola. Podríem començar des de les entitats públiques. Bé, faig unes propostes concretes: l’ajuntament de Tortosa podria oferir espais gratis pels seus treballadors per a deixar la bicicleta a l’aparcament soterrani de la plaça Alfonso XII (en comptes de les places per a cotxes - els quals, precisament, premien l’hàbit de anar a treballar en cotxe). A més a més, els treballadors que hi van en bicicleta als nostres ajuntaments, o altres llocs de feina que depenen dels ajuntaments, podrien rebre entrades gratis o a preus reduïts per a les activitats municipals – concerts, teatre, festes, etc. El mateix podria passar en el cas d’altres feines públiques – pels treballadors de l’hospital, de les escoles, dels consells comarcals, d’oficines publiques, etc. Pensem en algun tipus de premi que els incentivaria a venir algun dia a treballar a cop de pedal – serveis amb descompte, preus reduïts per l’ús del menjador o bar etc.

Els alumnes que hi van a l’institut en bicicleta, podrien rebre vals per material escolar, llibres o material esportiu – recompenses subvencionades pels ajuntaments, o fins i tot per entitats privats com les botigues i tallers de bicis. També se’ls podria reservar armariets gratis a l’institut pel seu us.

Val la pena que a les nostres poblacions es comenci a pensar en idees per a animar aquella gent que encara dubta si anar en bicicleta, ja que la propera generació només hi anirà si veuen que natros, els pares, els professors, els regidors, els botiguers, comencem a gaudir dels beneficis d’aquesta eina en el nostre dia a dia. S’ha de començar a veure que la bicicleta no és només per fer la sortida del diumenge, sinó per a usar cada dia.

Brian