Petits canvis => grans canvis (4)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Avui presentem comentari no. 4 .....

Hi ha petits entrebancs que no entenem. Els carrils bicis que sovint han de cedir el pas o fer girs estranys per a no "molestar" als conductors de cotxes quan segur que hi ha altres solucions, per exemple. O el cas d'aquest carril bici (entre Roquetes i Tortosa), on no entenem perquè el carril bici ha de donar preferencia en aquest punt a aquesta sortida "del camp"!

Petits canvis => grans canvis (3)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Aqui va proposta no. 3que ens ha arribat....

 Els carrils bici passen pel costat de l'escola d'El Temple a Tortosa i l'escola de Roquetes. A les hores d'entrada i sortida, alguns pares sovint aparquen els seus cotxes dins dels carrils amb l'argument que "tenen pressa" i "només són 2 minuts". Però si són els 2 minuts (que normalment són 10) que tu hi vols passar? Igual que els que aparquen "un moment" damunt del pas de vianants creant perill pels que no ens assentem en terra esperant que torni el conductor. Tot aixo de vegades amb la presencia d'un agent de la policia a poca distancia, però semlba ser que hem d'estar tolerants amb els conductors (proveu de aparcar la bici al mig de la Avinguda Generalitat "només 2 minuts", a veure que passa...).

Proposo que els pares aprenem a ser més respectuosos amb els altres usuaris de la via publica, ciclistes, vianants etc i que mirem als voltants perquè normalment hi ha molts llocs per a aparcar bé dins un radi de 5 minuts de l'escola. I també proposo que la policia actue i acabem amb aquesta tolerancia que l'unic que fa és posar en perill els ciclistes i vianants.

Petits canvis => grans canvis (2)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Aqui va una segona proposta que ens ha arribat....

Al barri El Temple a Tortosa, el carril bici del Carrer Mossen Manyà atravessa l'Avinguda Generalitat en el punt que es veu en la foto. Els cotxes que aquí volen girar a la dreta (sortint de Mossen Manya), tenen poca visibilitat sobre les bicis que tenen just a la seva dreta i el semafor canvia per tothom al mateix moment. Potser bon idea que el semafor per les bicis es canvie a verd 10 segons que el dels cotxes (aqui, i potser en altres punts pareguts)? Que trobeu?

Petits canvis => grans canvis (1)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies!

Comencem amb aquesta proposta: hi ha uns terrenys sense usar al costat de la via de tren entre C/Cornellà i Av. Canigó a Tortosa. Ara la gent hi passa com pot, però amb una inversió minima és podria condicionar un camí i una tanca de seguretat entre el camí i la via de tren, i faria molt més fàcil que la gent del Raval de Sant Llàtzer uses la bicicleta per a moure's.

Per què no podem ser més europeus?

Us deixem un nou article del col·lectiu que ha sortit publicat a diversos mitjans de comunicació:

PER QUÈ NO PODEM SER MÉS EUROPEUS?

Sovint quan sortim fora del nostre país o ens assabentem del que es cou fora de les nostres fronteres parlant de bicicletes, una enveja gens sana ens envaeix. Suposo que hi ha molts condicionants culturals que marquen la diferència, però és difícil evitar sentir una barreja d'enveja i admiració quan veiem als estudiants de Brixen/Bressanonne (Itàlia), grans i petits, sortir dels seus col·legis o instituts amb bicicleta i pedalar cap a casa per carrers de sentit únic en direcció contrària però autoritzada per les bicicletes. També pensem en els seus pares, que no han de fer miracles per anar a recollir-los o portar-los després a una activitat extraescolar.
O quan llegim que a França han dissenyat alguns senyals específiques per a bicicletes que ja s'inclouen en el nou codi de la circulació del país veí, buscant potenciar els avantatges dels desplaçaments ciclables en el trànsit urbà. Per exemple, una que permet als ciclistes el gir a la dreta en alguns encreuaments amb el semàfor en vermell, però no als automòbils.
O quan passejo per Toulouse (França), paradigma del caos circulatori per l'automobilista nouvingut, i gaudeixo amb el respecte exquisit i la convivència entre vianants, ciclistes i conductors.
O quan un amic anglès ens comenta com en moltes ciutats i pobles del seu país les bicicletes circulen pels carrers barrejades amb el trànsit motoritzat com un vehicle més, a velocitat de bicicleta (no de contrarellotge del Tour de França), i això no genera cap tipus de conflicte perquè els conductors entenen que els ciclistes també són usuaris de la calçada amb els mateixos drets i obligacions que un cotxe quan circulen.
O quan puges un port de muntanya al Pirineu francès i no t'adones fins que no arribes a una ferradura que portes darrere de la teva bicicleta tres cotxes, pujant pacientment fins a poder trobar un lloc on avançar. O, més increïble encara, quan baixes el mateix port per una carretera estreta i sinuosa, i són els mateixos automòbils els que frenen en un tram recte perquè puguis avançar, perquè saben que en aquest tipus de carreteres una bicicleta baixa habitualment més ràpid que un cotxe.

I no podem evitar sentir aquesta enveja al comparar amb aquests llocs perquè, si bé és cert que en molts llocs del nostre país s'està fent un esforç en construir infraestructures per potenciar el ciclisme urbà, la major part dels èxits que hem citat abans no s'aconsegueixen amb diners, sinó amb educació.
Una educació que ensenya que l'automobilista no és l'únic usuari de l'asfalt, o que un nen (o adult) amb bicicleta és un punt imprevisible i que s'ha de circular darrere o sobrepassar amb una distància de seguretat suficient (que ve en el codi de la circulació, 3m. per darrere i 1,5 m. en avançar). O que una bicicleta és moltes vegades més ràpida que un cotxe en el trànsit urbà, i que no paga la pena avançar-li perquè et passarà en el pròxim semàfor. O que els vianants són els que tenen prioritat en una vorera compartida i que els ciclistes han d'adequar la seva velocitat a la dels vianants (o fins i tot desmuntar si cal). O que els vianants no han de passejar per un carril-bici. O que, quan compres una bicicleta, cap marca o botiga et dóna un carnet especial que et permeti saltar a la torera totes les normes de circulació, semàfors en vermell principalment. O que un conductor no és un enemic i que, moltes vegades, no té el camp de visió perifèrica que té des d'una bicicleta o una moto i potser no et vegi en un gir. O que una bicicleta no fa soroll - com un cotxe elèctric - i que cal mirar abans de creuar (o usar el timbre en cas del ciclista).

En fi, podriem posar molts més exemples del que és el nostre major taló d'Aquil·les en seguretat viària; l'educació. Malauradament l’Estat espanyol lidera el rànquing europeu de ciclistes morts en proporció al nombre de bicicletes venudes (en països amb moltes més bicicletes la sinistralitat és menor).
La pena és que, a diferència d'un pont que es construeix en un any, l'educació és un treball lent i continu, que ha de començar des de molt petits però que ens inclou a tots. Fem una introspecció sobre la nostra conducta com a usuaris de l'espai públic i intentem educar amb l'exemple. Al cap i a la fi, de què ens serveixen infraestructures molt cares si després no hi ha respecte entre els usuaris i cadascú circula com li dóna la gana?

Bicicletada per les Terres de l'Ebre

Aquí teniu el cartell de la 3a Bicicletada per l'Ebre que organitza els Jovens de les TE. Aqui també està l'enllaç al seu blog per a més informació.

Pedalem amb només dues rodes

Us deixem un article del col·lectiu que ha sortit publicat a diversos mitjans de comunicació:

Per què serà que en això d'integrar la bicicleta al mapa urbà de la nostra ciutat, gairebé sempre recollim una de freda i una de calenta? M'explico: sovint una notícia o una acció prometedora en aquest àmbit porten després un "però" que limita la seva potencialitat real.
Fa temps que se coneixen - la Comunitat Europea ha publicat diverses guies pràctiques dirigides als equips de govern municipals - els avantatges del desplaçament amb bicicleta en el medi urbà respecte a altres mitjans de transport. A part de la nul·la contaminació atmosfèrica i acústica, dels beneficis per a la salut física i mental, l'innegable estalvi en espai respecte a un vehicle, està més que demostrat que en distàncies inferiors als quatre quilòmetres la bicicleta és el mitjà de transport més ràpid de porta a porta, per davant del vehicle privat, l'autobús o transport públic i només en competència amb la moto. A més a més és el mitjà de transport més barat. El nostre grup Me Moc En Bici ja vam fer un estudi comparatiu a la nostra ciutat, que ho corrobora i que vam exposar en la secció de Medi-ambient en l'última Expoebre. Els resultats estan a disposició de qui ho desitgi.
És cert que en la nostra acomodada vida, pensar d'anar a treballar amb bicicleta proveït com un "urban warrior" (guerrer urbà) novaiorquès que es juga la vida fent cabrioles entre els cotxes és gairebé impensable. Però no és menys cert, i nombrosos estudis ho demostren, que les infraestructures creen ciclistes urbans. El factor de major impacte perquè una persona decideixi deixar el cotxe i desplaçar-se en bicicleta per la ciutat és l'existència d'infraestructures que li permetin circular amb seguretat i que potenciïn els avantatges de la bicicleta respecte a altres mitjans de transport. Quan parlem d'infraestructures, no necessàriament es tracta d'obres faraòniques o costoses, sinó simplement de coses ben pensades, eminentment pràctiques i emmarcades dins d'una visió integral de la mobilitat a la ciutat.
Dins de les actuacions que s'han anat realitzant a Tortosa pels diferents equips de govern municipals - bàsicament construcció de carrils-bici -, la bona notícia que suposa en si la seva realització es veu invariablement entelada per petits detalls- o no tan petits -com els creuaments, traçats, rampes, amplades, etc., que al final fan escassa o nul·la seva utilització i qüestionen la inversió realitzada.
Esperem que les obres de condicionament del Pont del ferrocarril a Tortosa i el tram ciclable a nivell del riu que s'estan duent a terme actualment no caiguin en el mateix parany. La cara inversió que suposa i l'aposta de futur que aquesta infraestructura podria ser per a la mobilitat ciclable entre Tortosa i nuclis veïns, poden quedar en dubte en no existir - que nosaltres sapiguem - connexions ciclables directes i segures previstes amb els centres d'interès (mercat, estacions de tren i autobusos, instituts, etc.) a banda i banda del riu. Actuacions com aquesta ens fan pensar que hi ha molt d'improvisació i poc de planificació en aquest àmbit. Ens fan dubtar de si, a part de la suposada bona voluntat (o rèdit polític), algú té alguna cosa més per desenvolupar un pla integral a mig termini, ben estructurat, que virtualice el que han de ser les connexions ciclables entre Tortosa i nuclis veïns en els propers anys.
I és una pena, perquè tenint ara tants exemples en què mirar-se, i corrent els temps que corren, en els quals els nostres governants se'ls ha d'exigir la major rendibilitat de cada euro invertit, aquest és un “tren” que la ciutat no pot perdre. Perquè afecta la qualitat de vida dels que vivim aquí. Perquè no hi ha pitjor malbaratament que gastar en infraestructures que després es revelen inútils per petits detalls que només els ususaris finals valoren. Perquè aquest enfocament pot suposar un motor turístic gens menyspreable per a aquestes comarques, atraient a turistes d'altres països en què la crisi no s'acarnissa tan intensament com el nostre. I perquè pot suposar una etiqueta de qualitat diferencial per a la ciutat, percebuda i perceptible des de fora.
Tot això exigeix ​​una aposta valenta, decidida i clara - però no cara - per la bicicleta, on les actuacions han d'anar integrades en un projecte clar de futur, i on accions puntuals, inconnexes o de cara a la galeria ja no serveixen per mantenir el nostre interès. Perquè ja fa temps que les nostres bicicletes només tenen dues rodes i deixem de menjar caramels

Des del selló de la bicicleta (2) #tolerància

Continuem amb la nova secció dins del bloc - les cartes que ens feu arribar des del selló de la bicicleta. Avuí una carta de Brian Cutts,

Us volia comentar un cas molt concret, però segurament la lliçó es pot aplicar a molts altres casos i indrets de les nostres ciutats. Si sou de Tortosa potser coneixereu l’Escola El Temple, i haureu vist que pels seus voltants hi ha diversos passos de vianants, i un carril bici. També potser estareu conscients que molta gent pensa que a Tortosa hi ha problemes per mancança d’aparcaments.

El cas és que, degut a que no hi ha prous aparcaments just al costat del col·legi per tots els pares que venen a deixar o buscar els seus xiquets a les hores d’entrada i sortida, gairebé sempre ens trobem amb cotxes aparcats damunt dels passos i el carril bici (quan no estan directament damunt de la Plaça del Temple, o les voreres!). Es veu que això es diu “tolerància”. Com que es pot aparcar, per “dos minuts” hem de ser tolerants i deixar que la gent aparqui on vulgui.

Doncs, crec que aquesta “tolerància” (suportar en els altres quelcom que hom desaprova) no ens porta a cap bon port. Per “tolerar” aquests conductors incívics, els altres usuaris de l’espai públic, com són els vianants o ciclistes (o fins i tot altres conductors), sovint hem de passar per situacions incomodes o de perill. I resulta que aquesta “tolerància” normalment només va en una direcció – que diríem els conductors (jo també, que també en sóc) si deixéssim bicicletes en els aparcaments de cotxes, o els vianants decideixen fer un pic-nic? No; sembla ser que la paraula “tolerància” bàsicament es resumeix en “el cotxe és el rei”.

En aquest cas concret, a més a més, no té gaire sentit que la policia local toleri aquesta situació, havent-n’hi centenars de llocs per aparcar correctament a 3 minuts a peu des de l’escola !

M’agradaria pensar que les bicis poden conviure a la ciutat, juntament amb els vianants o cotxes, però crec que de moment molts conductors no ho veuen igual. Una pena, ja que per molts motius (entre ells, la seguretat dels nostres xiquets) ens aniria millor a tothom una mica més de respecte!

No demano miracles ni que Tortosa es converteixi en Amsterdam, però si s’han fet unes mínimes infraestructures pels ciclistes, almenys que ara no ens posen pals a les rodes!

 (Nota: aquests escrits no reflecteixen necessàriament una opinió compartida pel col·lectiu Me Moc En Bici - però, palm dalt, palm baix ...!)

Des del selló de la bicicleta (1)

Estrenem una nova secció dins del bloc - les cartes que ens feu arribar des del selló de la bicicleta.
Avui un text de Pere Quintana,

Avui (3 de desembre de 2012) he anat a Tarragona, a una reunió. Hi he anat amb el tren i la bicicleta. Com que el dia era bo, ha valgut molt la pena, que bonica que és Tarragona quan fa bon dia! No obstant, és una llàstima que una ciutat tan mediterrània, amb un clima tan benigne, pràcticament no tingui infrastructura ciclista. Els polítics han d’entendre que fomentar la bicicleta és fer política social de la bona. Ajuda a les famílies a estalviar, augmenta la salut de la gent, disminueix les emissions de CO2, disminueix el trànsit i els embussos i augmenta la felicitat. Poca broma. Malauradament, això no s’entén gaire en aquest país. En canvi, allí on més plou (Holanda, Dinamarca, …) la bicicleta és la norma. És el món a l’inrevés!

El post original el podem trobar aquí.

(Nota: aquests escrits no reflecteixen necessàriament una opinió compartida pel col·lectiu Me Moc En Bici - però, palm dalt, palm baix ...!)

Nosaltres no volem anar amb bici per la vorera

Ens encantaria  no haver d'anar en bici per la vorera, és més.

També ens encantaria  no jugar-nos la vida cada vegada que travessem el pont de l'estat a Tortosa; ens encantaria  que les normatives de circulació es respectessen i es fessen respectar,  que ningú avancés  una bicicleta amb línia contínua i quan les circumstàncies no ho permeten, i que quan la línia ho permet se separés 1,5 metres de la bicicleta; tot això, està en les normatives. I moltes més coses.

Ens encantaria  que el carril bici entre Tortosa i Roquetes fos una opció raonable per a les bicicletes. Per això, hauria de ser el vehicle de motor el que cedís el pas quan es creua amb un carril bici.  També això, és normativa.

Ens agradaria que ningú ens cridés l’atenció quan circulem pel nucli urbà de Tortosa pel mig del nostre carril; la normativa no només ho permet, sinó que ho recomana.

Estem d’acord: no volem anar amb bici per les voreres estretes. Només necessitem que es permeta circular  les bicicletes per la calçada amb seguretat; això implica mínimes inversions, que repercuteixen en una ciutat més neta, menys congestionada i més amable. Necessitem que, aprofitant les vies que ja existeixen, es comuniquen els centres vitals de la ciutat: el mercat, l'estació de tren, l'estació d'autobusos, els instituts, l'escola d'idiomes, la biblioteca i els nuclis comercials i d'oci.

Tot això no costaria ni un euro en asfalt. Només costa senyalització, pintura, sensibilitat i respecte. I és el que plantegem a la societat i a les institucions: en aquests temps en què es requereixen noves opcions, per què no potenciem la bicicleta com a alternativa de desplaçament més barata, més sostenible, més ecològica i més amable?

Agraïm tot el que s'està fent, però recordem que sovint hi ha solucions simples als problemes, solucions a les quals es pot arribar amb imaginació i amb perspectiva, no amb diners: Per què no s'obre la comunicació entre el poligon sud i el Temple al costat del canal? Té el nou pont de bicicletes una comunicació prevista amb els instituts? I amb l'estació? Com s'arribarà del pont de bicicletes fins a la universitat? Per què no es planteja una via ciclable al llarg de ronda docks? Per què no es desenvolupen vies pacificades (zones 30) al llarg de les vies unidireccionals del nucli urbà de Tortosa?

  Si simplement es complissen i es fessen complir-les normatives que permeten circular amb bicicleta per la ciutat i pels trams urbans  amb seguretat, i es mostrés sensibilitat cap a millorar i connectar les infraestructruras existents, nosaltres no tindríem necessitat d'utilitzar la vorera per no jugar-nos la vida en la calçada. Mentrestant, la gent que ens movem en bici cada dia tenim l'estadística en la nostra contra.

Sortida amb els alumnes de Roquetes

El 27 de maig vam col·laborar i participar en la Bicicletada per la Via Verda, organitzada per l'Assosiació d'Alumnes del IES Roquetes, ASAL, que també comptava amb la participació del Centre d'Interpretació de Bosc de Ribera d'Aldover. Ho vam passar molt bé! Felicitats a tothom, i gràcies per invitar-nos a col·laborar!

Fotos; de Me Moc en Bici, i de ASAL.

Xerrades als Instituts de Tortosa i Roquetes

Al mes de maig vam fer xerrades amb debats interessants als instituts, IES Roquetes, IES J.Bau, i IES Cristofol Despuig.

Enquesta

Aquesta enquesta pretén captar quines són les sensacions i motius de les persones que solen moure's en bicicleta i quins són els motius pels quals n'hi ha d'altres que no s'hi mouen. Alhora pretém saber també quines condicions i actuacions consideren que s'hauria de fer per tal de millorar i augmentar l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport pel nostre àmbit urbà.

Podeu descarregar l'enquesta fent clik en aquest enllaç. Si podeu enviar les vostres respostes a memocenbici@gmail.com ens ajudareu saber les opinions de la gent que es mou (i de la gent que vol moure's però no ho fa) en bicicleta per les nostres ciutats. Gràcies!

Me Moc En Bici a l'ExpoEbre

Algunes imatges de la sortida Tortosa en Bici

Sortida urbana en bici per Tortosa - dia 29

El grup Me Moc En Bici torna a organitzar una nova sortida urbana en bicicleta, aquesta vegada el diumenge 29 d’abril, dins del marc de l’Expoebre-Ebreambient i en col·laboració amb l’Ajuntament de Tortosa. La sortida serà altre recorregut urbà, d’uns 8 km de distància i una hora i mitja de durada, amb inici i final al pavelló firal de Remolins. Començarà a les 11:00 del matí i, com a altres sortides realitzades pel grup, consistirà en un trajecte per dins del casc antic y fins al Temple i tornada al pavelló, a un ritme pausat per tal que també puguin acompanyar-nos famílies amb petits. Al llarg del recorregut es faran punts de reagrupament, on explicarem als assistents les infrastructures ciclables existents i les possibilitats de dissenyar-ne de noves.
El grup també estrà present al stand de l’Ebreambient, situat dins del pavelló firal.
Animem a qui vulgui a creure amb nosaltres en una ciutat més neta, silenciosa i saludable

Tortosa en bici, dia 29

El diumenge 29 d'abril, tornem a organitzar una Pedalada Urbana a Tortosa, col·laborant amb la fira de l'ExpoEbre. Sortirà des del Pavellò Firal a les 11.00h. Farem una volta per una zona de Tortosa, per veure com es mou en bici per la ciutat, i explicar les nostres propostes de com es podria millorar la situació actual.

També us informem que tindrem un estand amb informació del nostre col·lectiu dins del Pavello.

Aqui, dos fotos de l'ultima sortida ....

Algunes fotos de la Pedalada Urbana del dia 14 abril

Pedalada Urbana - 14 d'abril

Me Moc en Bici som un col·lectiu de gent que de manera habitual i per a usos quotidians ens movem en bici per l’àmbit urbà de Tortosa, Roquetes, Jesús i rodalies.

Els nostres objectius i la nostra raó de ser ja l’hem explicada repetides vegades a la ciutadania a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials i la xarrada de presentació que vam fer el passat 1 de març al Centre Cívic de Tortosa.  També l’hem feta arribar a l’Ajuntament de Tortosa i Roquetes i al Consell Comarcal del Baix Ebre.

Hem elaborat un document on presentem tot un seguit de suggeriments i idees per millorar i fer atractiu l’ús de la bicicleta pel nostre àmbit urbà. Les podeu consultar i en podeu aportar al nostre bloc (http://memocenbici.blogspot.com./ ) i al facebook.

Hem dissenyat també una proposta de vials per fer de Tortosa una ciutat més preparada per a anar en bicicleta ( també la podeu consultar al bloc). Poder circular en bicicleta per Tortosa amb seguretat no té per què implicar ni grans obres ni grans despeses. Se tracta només de mirar-nos els nostres carrers amb el convenciment que la conciliació entre vianants, bicicletes i vehicles motoritzats és possible.

A sobre del plànol de Tortosa hem fet un traçat de recorreguts que contemplen algun carril bici nou, la pacificació de carrers, carrers i voreres compartides amb vianants...

El dissabte 14 d’abril fem la nostra primera pedalada urbana. Pretenem donar a conèixer la nostra proposta a cop de pedal, in situ, i poder d’esta manera argumentar el perquè dels nostres itineraris i actuacions proposades, que insistim, busquen evitar sempre que siga possible rodar pels carrers més transitats i guanyar en seguretat per tal de poder desplaçar-nos en bici sense patir.

També pretenem visualitzar l’ús de la bicicleta de manera simpàtica, tot buscant la complicitat i l’empatia amb vianants i conductors i conductores. En cap moment pretenem col·lapsar el trànsit, ans al contrari, volem evidenciar que també en formem part.

Si acostumeu a desplaçar-vos en bici, si no ho feu perquè us fa respecte la circulació, però penseu que si hi haguessen unes condicions favorables a l’ús de la bici us decidiríeu, o si simplement us fa curiositat conèixer de primera mà les nostres propostes, us esperem dissabte 14 d’abril a les 11 del matí a la Pèrgola de Jesús. Des d’allí descobrirem com podríem arribar al Mercat de Tortosa sense patir!

Me Moc en Bici