Un pas endavant o un pas enrere?

Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de març 2015.

UN PAS ENDAVANT O UN PAS ENRERE?

Un ciclista jove baixa pedalejant per l’ampla vorera, que hi ha al costat de la calçada, d’una avinguda d’una gran ciutat. Quan arriba a l’alçada d’un pas de vianants es para, per tal que una dona gran pugui accedir-hi per travessar l’avinguda. La dona li diu alguna cosa i el ciclista s’empipa i li diu “Escolti. Què vol? Que jo ja he parat!” I la dona se li apropa una mica més i li diu “Si ja ho sé. Si li estava donant les gràcies, perquè molt pocs es paren!”

L’anècdota és real, la ciutat és Saragossa, i la dona la meva mare. Malauradament, il·lustra el grau de crispació que l’auge de la bicicleta ha generat a moltes ciutats grans –i no tan grans-, per la redistribució de l’espai públic amb un nou actor que abans no existia.

El conflicte va arribar a la seva fi a l’abril de 2014 quan el Tribunal Suprem espanyol va anular part de les ordenances municipals de Saragossa, afirmant que els ajuntaments no poden legislar en contra de normes de rang superior com ara el codi de la circulació, que les bicicletes són vehicles i que, com a tals, no poden circular per les voreres i ho han de fer per la calçada, llevat del cas de carrils-bici expressament delimitats i diferenciats de la vorera.

Com a conseqüència, les bicis tornen a circular per la calçada a les principals avingudes de Saragossa que encara no disposen de carril-bici. El ciclistes se senten pressionats pels conductors, els taxistes i conductors d’autobusos es desesperen per l’alentiment del trànsit. L’ús de la bicicleta ha minvat significativament a la ciutat i molts vianants passegen ara alleujats per no haver de preocupar-se per quin serà el vàndal en bici què se’ls emportarà per davant aquell matí.

Podem i cal que extreguem algunes reflexions de tot això, per tal d’aprendre de les errades:

·         Molts governs municipals i col·lectius ciclistes intentem dur a terme en pocs anys un canvi de costums al país que a la resta d’Europa ha trigat més de 40 anys en produir-se.

·         Aquesta evolució (i no revolució) ha fet que la majoria de ciutadans d’aquests països tinguin interioritzades les conductes, i els conductors respectin els ciclistes per que sovint els també pedalegen a una altra hora del dia, per exemple.

·         Redistribuir l’espai públic és una tasca delicada, que no permet actuacions simplistes, descoordinades o sense visió a mig i llarg termini.

·         No podem caure en el desànim ni prendre el camí més fàcil, que en aquest país sovint és el de prohibir abans que regular.

·         Aprendre a conviure requereix temps i esforç, educació en el respecte, drets i deures des de la més tendra infantesa, i idees ambicioses i innovadores –no costoses necessariament- però consensuades. Aquesta és la missió què encomanem als nostres polítics, per tal d’aconseguir que el món que heretin els nostres fills sigui una mica més habitable.

El temps dirà si amb aquesta sentència hem perdut o no una oportunitat d’or per a avançar en la convivència.

José Antonio

Premiar l'ús de la bicicleta

Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de gener 2015.

Premiar l’ús de la bicicleta

Molt sovint parlem de castigar als ciutadans pels nostres hàbits “dolents” a traves de les multes. Però, igual com podem fer moure l’ase donant-li cops de pal, també li podem oferir una carlota com a recompensa per a animar-li a agafar el camí “bo”! Això podríem aplicar als ciutadans també; és a dir, premiar les bones accions – aquelles accions que pensem que son bones pel conjunt dels ciutadans. Si realment pensem que el fet de  que la gent comenci a desplaçar-se més per la ciutat en bicicleta ens aporta beneficis (els beneficis, per mi, són molts, tan a nivell personal com per a tota la ciutadania), potser aquest mètode ens podria ajudar.

Parlo de premiar a la gent que es mou en bicicleta en el seu dia a dia – els que hi van cap a la feina, a la compra, a l’escola. Podríem començar des de les entitats públiques. Bé, faig unes propostes concretes: l’ajuntament de Tortosa podria oferir espais gratis pels seus treballadors per a deixar la bicicleta a l’aparcament soterrani de la plaça Alfonso XII (en comptes de les places per a cotxes - els quals, precisament, premien l’hàbit de anar a treballar en cotxe). A més a més, els treballadors que hi van en bicicleta als nostres ajuntaments, o altres llocs de feina que depenen dels ajuntaments, podrien rebre entrades gratis o a preus reduïts per a les activitats municipals – concerts, teatre, festes, etc. El mateix podria passar en el cas d’altres feines públiques – pels treballadors de l’hospital, de les escoles, dels consells comarcals, d’oficines publiques, etc. Pensem en algun tipus de premi que els incentivaria a venir algun dia a treballar a cop de pedal – serveis amb descompte, preus reduïts per l’ús del menjador o bar etc.

Els alumnes que hi van a l’institut en bicicleta, podrien rebre vals per material escolar, llibres o material esportiu – recompenses subvencionades pels ajuntaments, o fins i tot per entitats privats com les botigues i tallers de bicis. També se’ls podria reservar armariets gratis a l’institut pel seu us.

Val la pena que a les nostres poblacions es comenci a pensar en idees per a animar aquella gent que encara dubta si anar en bicicleta, ja que la propera generació només hi anirà si veuen que natros, els pares, els professors, els regidors, els botiguers, comencem a gaudir dels beneficis d’aquesta eina en el nostre dia a dia. S’ha de començar a veure que la bicicleta no és només per fer la sortida del diumenge, sinó per a usar cada dia.

Brian

Carta a l'ajuntament de Tortosa

Carta Oberta a l’Ajuntament de Tortosa del col·lectiu Me Moc En Bici (enviada al gener 2015; també es va publicar al Cop d'Ull del mes de febrer)

El grup Me Moc En Bici som un col·lectiu que intentem promoure i millorar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà a Tortosa i altres poblacions de la vora. Amb aquest objectiu volem fer la nostra proposta per al trajecte del nou carril de bicicletes que s’ha de fer per la zona de la Raval de Sant Llàtzer, el qual, entre altres coses, connectarà la nova escola de Sant Llàtzer i l’Institut Despuig amb el centre de la ciutat.

Pensem que a mida que s’urbanitza el carrer Cornellà i l’Avinguda Canigó, la solució ideal seria la de fer el carril bici en aquests carrers, just al costat de la via de tren. Aquest carril bici podria anar també al costat d’un passeig de vianants en línea contínua i ininterrompuda fins al Consell Comarcal. Faria el mateix servei que el passeig/carril que hi ha a la zona de l’altra banda de la via de trens on també hi ha un passeig i carril bici pels quals es veu moltíssima gent passejant, fent esport, gaudint del temps lliure...

Un projecte així seria de gran valor per al barri i per a Tortosa, no només per l’esgambi paisatgístic que la ciutadania fruiria sinó perquè amb aquesta nova urbanització les noves generacions de tortosins que han d’anar a l’escola i a l’institut podrien acudir-hi durant les properes dècades en un entorn pacificat de trànsit, com solen gaudir els estudiants dels països del nord d’Europa, molt més conscienciats del benestar i la seguretat dels seus joves.

El carril bici podria, fins i tot, arribar fins l’estació de trens compartint espai amb la vorera dels vianants com a opció més segura entre la passarel·la i l'estació de trens. Creiem que degudament regulat i senyalitzat és l’opció millor. Només caldria transplantar mitja dotzena d'arbres per donar més espai a la vorera.

Aquest carril bici es podria fer d’una manera relativament fàcil i econòmica, adaptant les obres ja començades. A més a més, aquest trajecte tindria el gran avantatge que no hi ha cap cruïlla amb altres carrers i així es generaria molt poc perill per als ciclistes i menys incomoditats per als vehicles de motor i vianants.

L’altra opció de què s’ha parlat seria la de fer el carril pel carrer Barcelona però aquest plantejament presenta els inconvenients de trobar-se amb una vintena de cruïlles de poca visibilitat, el qual deixa tots els usuaris de la via pública en una situació de risc i impedeix un us eficaç de la bicicleta.

Si volem que la gent vegi la bicicleta com una bona opció per moure’s per la ciutat, cal que les infraestructures siguin de les més segures, útils i eficaces possibles. Cosa encara més certa aquí en aquesta zona, ja que aquest carril ha de servir per als joves que volen anar a l’escola en bicicleta.

Pensem que, si allò que es vol és potenciar el transport sostenible a la ciutat, la millor opció no és sempre la més senzilla a curt termini. Les institucions tenen el deure de desenvolupar infraestructures segures que siguin capaces d’impulsar els ciutadans a caminar o desplaçar-se en bicicleta.

Gràcies.

Passar el riu en bici

Article que va sortir al diari Cop d'Ull al mes de desembre 2014.

Passar el riu en bici

Si ha guanyat Tortosa...amb la recuperació de l'antic pont del tren com a continuïtat de la Via Verda i per a ús exclusiu de vianants i ciclistes!

Segur que esta és una expressió que compartim la majoria de les persones que hem tingut l'oportunitat de passar-hi, ni que siga una sola vegada.

Recuperar l'antic pont del tren, en desús durant gairebé vint anys, ha estat sens dubte un encert. A Ara mirem més de cara el riu, tenim una nova zona d'esgambi., s'ha facilitat la mobilitat tant a peu com en bicicleta, se veuen més bicicletes , s'ha guanyat un nou espai emblemàtic per a la ciutat ...

Ja fa un any i mig que cada dia centenars de persones tenim l'oportunitat de constatar els beneficis i avantatges que ens ha aportat l'obertura de l'antic pont del tren.

Passar el riu en bicicleta per l'antic pont del tren no té res a veure a passar-lo pel pont de l'estat.

La perillositat i en conseqüència l'angúnia i la temor del pont de l'estat esdevenen tranquil·litat i confiança al pont del tren; la increpació i el poc respecte cap a les persones que ens movem en bici que de vegades patim al pont de l'estat, són amabilitat i salutacions cordials al pont del tren; la sensació de pressa i anonimat es torna calma , alegria i pausa per xarrar...

Fetes estes consideracions , una vegada més, em pregunto: no seria hora ja de recuperar també el que va ser el pas de l'Ebre més antic de Tortosa, no seria hora de retirar el monument franquista més gran de Catalunya que tenim encara al bell mig del riu per a dotar la nostra ciutat d'un nou pont per a vianants i ciclistas.

Tortosa tornaria a guanyar i a gaudir de tots els beneficis que ens ha aportat l'obertura del pont del tren. Esta vegada , a més a més, també guanyaria en dignitat democràtica i en recuperació de la memòria històrica, que ja en va sent hora, també!

Un nou pas de riu per poder-lo passar tranquil·lament, en confiança, en calma i alegria... Ara és l'hora!

Ester, membre del col·lectiu Me Moc en Bici