Vivim en un lloc ideal per a moure'ns en bicicleta

Article que va sortir al diari Cop d'Ull al mes d'octubre:

Vivim en un lloc ideal per a moure’ns en bicicleta

Usar la bicicleta com a mitjà de transport urbà té molts avantatges en general però us voldria ressaltar que concretament a les poblacións Jesús-Roquetes-Tortosa tenim unes característiques que les fan ser llocs ideals per moure’ns pedalejant.

Per a començar, la clima. Molt pocs dies plou o fa fred de veritat a les Terres de l’Ebre, i per tant ens podem anar en bici sense impermeables ni abrics dobles i sense embrutar-nos de fang.

Un altre motiu que facilita l’ús de la bicicleta és l’orografia – si no vivim “a les muntanyes”, bàsicament ens movem en pla. No hi ha gaire pujades grans dins de les nostres ciutats.

A més a més, les distancies són molt curtes. Podem anar des de la zona del Temple fins a Remolins en 5 o 10 minuts, o des de la biblioteca de Tortosa fins la de Roquetes en un quart d’hora. I trobem aparcament normalment al costat del lloc on volem anar. Proveu de fer petits viatges a la feina, a la botiga, o a l’ajuntament a peu, en cotxe, o en bici i veureu que realment és molt més eficaç i còmode anar en bicicleta

La seguretat. Com que no hi ha grans avingudes amb 4 files de cotxes travessant la ciutat com als grans capitals, i a més a més s’està començant a construir carrils bicis, és una zona relativament segur en quan a problemes o accidents amb altres usuaris del carrer. També en qüestió de robatoris – evidentment, com a tot arreu, pot passar però trobo que passa més bé poques vegades en ciutats relativament petites com les nostres.

Si a més a més, afegim els beneficis per a la salut i la cartera que vam explicar el mes passat, personalment crec que el triangle Tortosa-Roquetes-Jesús té moltes possibilitats d’esdevenir un petit Copenhaguen (una de les llocs ideals pel ciclistes) ebrenc on tothom sortiria guanyant. Cada cop més gent sembla decidit a agafar la bici, i els ajuntaments i consells comarcals també treballen per a millorar detalls que poden facilitar la convivència de bicis, vianants i cotxes. Entre tots ho aconseguirem!

Brian, membre del col·lectiu Me Moc En Bici.

De qué parlo quan parlo d'anar en bici

Article que va sortir al diari Cop d'Ull al mes de setembre:

De qué parlo quan parlo d'anar en bici.

Quan veiem passar a algú que es desplaça en bicicleta -no parlo ara dels esportistes, em refereixo al que utilitza la bici com a transport- què pensem? Ens fa por? Ens dóna enveja? Ens fa pena? Ens preguntem per què ho fa?… Com a ciclista urbà, intentaré donar una mica de llum sobre les seves motivacions. I les meves.

Probablement pensa que estalvia diners i, en aquests temps, és una raó de pes. També hauria de ser en altres, però és ara quan fem números; i algú ha calculat que portar la canalla en bicicleta a l'escola estalvia 700 euros a l'any. Ja tenen una bona raó.

Però hi ha més: la bicicleta no contamina; i encara que no tots els ciclistes són vegetarians, el respecte pel medi és un valor en alça. Tenir cura del planeta per als nostres descendents ens fa sentir-nos millors; un bon motiu, no?

I recordin que la bicicleta evita moltes malalties; el percentatge de població amb sobrepès als Estats Units ronda el 55%; a Europa, el 33%; a Holanda, el 18%. Endevinen per què? I l'obesitat és un problema de salut de primer ordre, que genera malaltia i envelliment amb mala qualitat de vida.

I està de moda; fixeu-vos que bicicletes es fan; són obres d'art; i és igual el que vulgui anunciar: una assegurança, un dipòsit bancari, roba, un restaurant ... Posi una bicicleta, i tothom sabrà que el que ven és fiable, sa, que provoca sensació de llibertat i que millora la qualitat de vida.

I tampoc perdo temps; i si aprofito les infraestructures que es van creant -penso en la via verda que uneix Jesús, Roquetes i Tortosa- no glopejo fum, no sento soroll, no corro riscos, aparco on vull, i al final, trigo el mateix que en cotxe.

Els sembla que hi ha pocs motius per anar en bici?

I no obstant això, tinc la convicció que hi ha una raó molt més profunda que m'empenyia a anar en bici a escola i ara a treballar. És una cosa més íntima, que té a veure amb la sensació de fluir: alguna vegada han estat fent alguna cosa veritablement a gust? Han notat llavors que el temps desapareix? És gairebé impossible d'explicar, però segur que alguna vegada l'han experimentat; bé, jo vaig en bici per això; és el que em fa estar millor quan arribo a la feina i a casa.

Mirin, tinc un amic -el dirà que no és amic meu, potser- que és un virtuós del calaix flamenc: preguntin-li a ell per què el calaix, i les seves raons valdran també per la meva bicicleta.

Doneu-li una oportunitat a la bici: oblidin els prejudicis, si tenen algú, i provin-la. Però donin-li uns dies, fins que el selló no els faci mal. Veuran com, passat aquest tràngol, enganxa; i si no, provin el calaix, que també té la seva. Però no es quedin aturats: busquin on fluir.

Iñigo, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

Petits canvis => grans canvis (16)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Ja hem rebut idea no. 16 .....


Diverses persones ens han preguntat, per què la biblioteca de Tortosa no té aparcaments per a bicicletes?

Petits canvis => grans canvis (15)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Ja hem rebut idea no. 15 .....


Es podria millorar la conexió entre la Via Verda i Roquetes per la zona del canal:

petits canvis => grans canvis (14)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Ja hem rebut idea no. 14 .....

Seria bastant facil arreglar el tram de cami entre la Via Verda i els antics silos de la fabrica "de Fabra" .

Petits canvis => grans canvis (13)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Ja hem rebut idea no. 13 .....

La baixada des de la Via Verda fins al canal (a Roquetes). No costaria gaire fer-ho ben fet.

 

Petits canvis => grans canvis (12)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Ja hem rebut idea no. 12 .....

A Tortosa, en general, no hi ha prou aparcaments per a bicicletes. A la cruïlla entre els carrers C/Vergés Paulí i C/Bernat de Vilamarí la cantonada de la casa no fa xamfrà, sinó que deixa un espai (això, aquest edifici ho fa a les quatre cantonades). Proposo que s’hi posin aparcament de bicicleta, ja que habitualment hi aparquen motos. És un lloc adient, perquè no fa nosa i davant hi ha la Tresoreria de la Seguretat Social i un taller de motos i bicicletes.

Petits canvis => grans canvis (11)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Ja hem rebut idea no. 11 .....

De Tortosa a Amposta  es pot anar en bicicleta per la vora del canal i seguint la carretera vella de la Carrova, sense tocar en cap moment la carretera nova, que és molt perillosa perquè els vehicles van a gran velocitat. Hi ha un lloc, però, al Km. 8 de la TV3443, a Vinallop, en què sí que cal passar a la carretera nova per fer uns 200 metres. Això es podria evitar si es retallés un o dos metres el guarda-rail que hi ha per deixar pas a les bicicletes i s’habilités una petita rampa que baixi al camí de la vora del canal o que baixi a la carretera vella de la Carrova, que encara passa per allí.

 

petits canvis => grans canvis (10)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Ja hem rebut idea no. 10 .....

Trobo que el punt on la Via Verda travessa la "Carretera dels Ports" a Roquetes continua sent un perill. No es podria fer res més? Semafors? Fer passar la Via per un altre carrer més avall i aixi allunyar-ho de la curva? De fet, des de la piscina de Roquetes fins la carretera, tampoc és un carril molt segur - havent de compartir espai amb els cotxes.

Petits canvis => grans canvis (9)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Ja hem rebut idea no. 9 .....

Sobre el nou carril bici a Rambla Ferran d'Aragó/Ronda Docs, trobo que aquest tram contra la tanca de ferro hauria d'estar molt més ben senyalitzat (vertical/horizontal), marcat en pintura, o fins i tot separat fisicament del carrer ja que els cotxes que van per aqui direcció sud-nort no ho veuen i/o hi entren sense voler i no dona gaire confiança als ciclistes que venim en contra direcció. Fins i tot sovint es troben cotxes aparcats dins del carril. Gràcies.

 

Petits canvis => grans canvis (8)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Avui presentem comentari no. 8 .....

On el carril bici passa per davant del CEIP El Temple, falta posts i/o s'ha trencat algun - cosa que permet alguns conductors poder aparcar el seu cotxe dins del carril "només 2 minuts" mentre esperen la sortida dels xiquets.

Petits canvis => grans canvis (7)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Avui presentem comentari no. 7 que hem rebut .....

La Via Verda en travessar el "pont roig" a Tortosa, desprès sembla que ha de compartir aquest tram de vorera amb els vianants. No estaria de més senyalitzar que és un tram compartit per a que tant els vianants com els ciclistes ho tinguessem en compte.

 

Petits canvis => grans canvis (6)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Avui presentem comentari no. 6 .....

A la cruilla entre la Via Verda i la carretera Raval de Crist/Roquetes, n'hi havia un pal de fusta que impedia l'entrada de cotxes a la via - i també avisava o feia allentir als ciclistes. Ara està trencada i com està ara és molt perillosa pels ciclistes. S'hauria de tornar a posar - i si potser pintat d'un color més visible per alertar els ciclistes del perill de la cruilla.

Petits canvis => grans canvis (5)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Avui presentem comentari no. 5 .....

A la zona de Terrer Roig, a Jesus, la Via Verda travessa el Camí Vell d'Alfara. Han fet algunes modificacions i han posat senyals però molts cotxes i motos encara hi passen massa rapid. Potser seria bon idea posar les bandes reductores-de-velocitat o algun altre sistema per obligar els que van en cotxe o moto a reduir la velocitat en aquest punt?

Petits canvis => grans canvis (4)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Avui presentem comentari no. 4 .....

Hi ha petits entrebancs que no entenem. Els carrils bicis que sovint han de cedir el pas o fer girs estranys per a no "molestar" als conductors de cotxes quan segur que hi ha altres solucions, per exemple. O el cas d'aquest carril bici (entre Roquetes i Tortosa), on no entenem perquè el carril bici ha de donar preferencia en aquest punt a aquesta sortida "del camp"!

Petits canvis => grans canvis (3)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Aqui va proposta no. 3que ens ha arribat....

 Els carrils bici passen pel costat de l'escola d'El Temple a Tortosa i l'escola de Roquetes. A les hores d'entrada i sortida, alguns pares sovint aparquen els seus cotxes dins dels carrils amb l'argument que "tenen pressa" i "només són 2 minuts". Però si són els 2 minuts (que normalment són 10) que tu hi vols passar? Igual que els que aparquen "un moment" damunt del pas de vianants creant perill pels que no ens assentem en terra esperant que torni el conductor. Tot aixo de vegades amb la presencia d'un agent de la policia a poca distancia, però semlba ser que hem d'estar tolerants amb els conductors (proveu de aparcar la bici al mig de la Avinguda Generalitat "només 2 minuts", a veure que passa...).

Proposo que els pares aprenem a ser més respectuosos amb els altres usuaris de la via publica, ciclistes, vianants etc i que mirem als voltants perquè normalment hi ha molts llocs per a aparcar bé dins un radi de 5 minuts de l'escola. I també proposo que la policia actue i acabem amb aquesta tolerancia que l'unic que fa és posar en perill els ciclistes i vianants.

Petits canvis => grans canvis (2)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies! Aqui va una segona proposta que ens ha arribat....

Al barri El Temple a Tortosa, el carril bici del Carrer Mossen Manyà atravessa l'Avinguda Generalitat en el punt que es veu en la foto. Els cotxes que aquí volen girar a la dreta (sortint de Mossen Manya), tenen poca visibilitat sobre les bicis que tenen just a la seva dreta i el semafor canvia per tothom al mateix moment. Potser bon idea que el semafor per les bicis es canvie a verd 10 segons que el dels cotxes (aqui, i potser en altres punts pareguts)? Que trobeu?

Petits canvis => grans canvis (1)

No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com  Gràcies!

Comencem amb aquesta proposta: hi ha uns terrenys sense usar al costat de la via de tren entre C/Cornellà i Av. Canigó a Tortosa. Ara la gent hi passa com pot, però amb una inversió minima és podria condicionar un camí i una tanca de seguretat entre el camí i la via de tren, i faria molt més fàcil que la gent del Raval de Sant Llàtzer uses la bicicleta per a moure's.

Per què no podem ser més europeus?

Us deixem un nou article del col·lectiu que ha sortit publicat a diversos mitjans de comunicació:

PER QUÈ NO PODEM SER MÉS EUROPEUS?

Sovint quan sortim fora del nostre país o ens assabentem del que es cou fora de les nostres fronteres parlant de bicicletes, una enveja gens sana ens envaeix. Suposo que hi ha molts condicionants culturals que marquen la diferència, però és difícil evitar sentir una barreja d'enveja i admiració quan veiem als estudiants de Brixen/Bressanonne (Itàlia), grans i petits, sortir dels seus col·legis o instituts amb bicicleta i pedalar cap a casa per carrers de sentit únic en direcció contrària però autoritzada per les bicicletes. També pensem en els seus pares, que no han de fer miracles per anar a recollir-los o portar-los després a una activitat extraescolar.
O quan llegim que a França han dissenyat alguns senyals específiques per a bicicletes que ja s'inclouen en el nou codi de la circulació del país veí, buscant potenciar els avantatges dels desplaçaments ciclables en el trànsit urbà. Per exemple, una que permet als ciclistes el gir a la dreta en alguns encreuaments amb el semàfor en vermell, però no als automòbils.
O quan passejo per Toulouse (França), paradigma del caos circulatori per l'automobilista nouvingut, i gaudeixo amb el respecte exquisit i la convivència entre vianants, ciclistes i conductors.
O quan un amic anglès ens comenta com en moltes ciutats i pobles del seu país les bicicletes circulen pels carrers barrejades amb el trànsit motoritzat com un vehicle més, a velocitat de bicicleta (no de contrarellotge del Tour de França), i això no genera cap tipus de conflicte perquè els conductors entenen que els ciclistes també són usuaris de la calçada amb els mateixos drets i obligacions que un cotxe quan circulen.
O quan puges un port de muntanya al Pirineu francès i no t'adones fins que no arribes a una ferradura que portes darrere de la teva bicicleta tres cotxes, pujant pacientment fins a poder trobar un lloc on avançar. O, més increïble encara, quan baixes el mateix port per una carretera estreta i sinuosa, i són els mateixos automòbils els que frenen en un tram recte perquè puguis avançar, perquè saben que en aquest tipus de carreteres una bicicleta baixa habitualment més ràpid que un cotxe.

I no podem evitar sentir aquesta enveja al comparar amb aquests llocs perquè, si bé és cert que en molts llocs del nostre país s'està fent un esforç en construir infraestructures per potenciar el ciclisme urbà, la major part dels èxits que hem citat abans no s'aconsegueixen amb diners, sinó amb educació.
Una educació que ensenya que l'automobilista no és l'únic usuari de l'asfalt, o que un nen (o adult) amb bicicleta és un punt imprevisible i que s'ha de circular darrere o sobrepassar amb una distància de seguretat suficient (que ve en el codi de la circulació, 3m. per darrere i 1,5 m. en avançar). O que una bicicleta és moltes vegades més ràpida que un cotxe en el trànsit urbà, i que no paga la pena avançar-li perquè et passarà en el pròxim semàfor. O que els vianants són els que tenen prioritat en una vorera compartida i que els ciclistes han d'adequar la seva velocitat a la dels vianants (o fins i tot desmuntar si cal). O que els vianants no han de passejar per un carril-bici. O que, quan compres una bicicleta, cap marca o botiga et dóna un carnet especial que et permeti saltar a la torera totes les normes de circulació, semàfors en vermell principalment. O que un conductor no és un enemic i que, moltes vegades, no té el camp de visió perifèrica que té des d'una bicicleta o una moto i potser no et vegi en un gir. O que una bicicleta no fa soroll - com un cotxe elèctric - i que cal mirar abans de creuar (o usar el timbre en cas del ciclista).

En fi, podriem posar molts més exemples del que és el nostre major taló d'Aquil·les en seguretat viària; l'educació. Malauradament l’Estat espanyol lidera el rànquing europeu de ciclistes morts en proporció al nombre de bicicletes venudes (en països amb moltes més bicicletes la sinistralitat és menor).
La pena és que, a diferència d'un pont que es construeix en un any, l'educació és un treball lent i continu, que ha de començar des de molt petits però que ens inclou a tots. Fem una introspecció sobre la nostra conducta com a usuaris de l'espai públic i intentem educar amb l'exemple. Al cap i a la fi, de què ens serveixen infraestructures molt cares si després no hi ha respecte entre els usuaris i cadascú circula com li dóna la gana?