A Tortosa, en
general, no hi ha prou aparcaments per a bicicletes. A la cruïlla entre els
carrers C/Vergés Paulí i C/Bernat de Vilamarí la cantonada de la casa no fa
xamfrà, sinó que deixa un espai (això, aquest edifici ho fa a les quatre
cantonades). Proposo que s’hi posin aparcament de bicicleta, ja que
habitualment hi aparquen motos. És un lloc adient, perquè no fa nosa i davant
hi ha la Tresoreria de la Seguretat Social i un taller de motos i bicicletes.
sábado, 18 de octubre de 2014
Petits canvis => grans canvis (12)
No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa
falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la
ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si
en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal,
els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments
locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com
Gràcies! Ja hem rebut idea no. 12 .....
Petits canvis => grans canvis (11)
No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa
falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la
ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si
en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal,
els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments
locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com
Gràcies! Ja hem rebut idea no. 11 .....
De Tortosa a
Amposta es pot anar en bicicleta per la vora del canal i seguint la
carretera vella de la Carrova, sense tocar en cap moment la carretera nova, que
és molt perillosa perquè els vehicles van a gran velocitat. Hi ha un lloc, però,
al Km. 8 de la TV3443, a Vinallop, en què sí que cal passar a la carretera nova
per fer uns 200 metres. Això es podria evitar si es retallés un o dos metres el
guarda-rail que hi ha per deixar pas a les bicicletes i s’habilités una petita
rampa que baixi al camí de la vora del canal o que baixi a la carretera vella
de la Carrova, que encara passa per allí.
martes, 9 de septiembre de 2014
petits canvis => grans canvis (10)
No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa
falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la
ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si
en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal,
els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments
locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com
Gràcies! Ja hem rebut idea no. 10 .....
Trobo que el punt on la Via Verda travessa la "Carretera dels Ports" a Roquetes continua sent un perill. No es podria fer res més? Semafors? Fer passar la Via per un altre carrer més avall i aixi allunyar-ho de la curva? De fet, des de la piscina de Roquetes fins la carretera, tampoc és un carril molt segur - havent de compartir espai amb els cotxes.
Trobo que el punt on la Via Verda travessa la "Carretera dels Ports" a Roquetes continua sent un perill. No es podria fer res més? Semafors? Fer passar la Via per un altre carrer més avall i aixi allunyar-ho de la curva? De fet, des de la piscina de Roquetes fins la carretera, tampoc és un carril molt segur - havent de compartir espai amb els cotxes.
sábado, 6 de septiembre de 2014
Petits canvis => grans canvis (9)
No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa
falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la
ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si
en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal,
els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments
locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com
Gràcies! Ja hem rebut idea no. 9 .....
Sobre el nou carril bici a Rambla Ferran d'Aragó/Ronda Docs, trobo que aquest tram contra la tanca de ferro hauria d'estar molt més ben senyalitzat (vertical/horizontal), marcat en pintura, o fins i tot separat fisicament del carrer ja que els cotxes que van per aqui direcció sud-nort no ho veuen i/o hi entren sense voler i no dona gaire confiança als ciclistes que venim en contra direcció. Fins i tot sovint es troben cotxes aparcats dins del carril. Gràcies.
Sobre el nou carril bici a Rambla Ferran d'Aragó/Ronda Docs, trobo que aquest tram contra la tanca de ferro hauria d'estar molt més ben senyalitzat (vertical/horizontal), marcat en pintura, o fins i tot separat fisicament del carrer ja que els cotxes que van per aqui direcció sud-nort no ho veuen i/o hi entren sense voler i no dona gaire confiança als ciclistes que venim en contra direcció. Fins i tot sovint es troben cotxes aparcats dins del carril. Gràcies.
viernes, 8 de agosto de 2014
Petits canvis => grans canvis (8)
No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa
falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la
ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si
en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal,
els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments
locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com
Gràcies! Avui presentem comentari no. 8 .....
On el carril bici passa per davant del CEIP El Temple, falta posts i/o s'ha trencat algun - cosa que permet alguns conductors poder aparcar el seu cotxe dins del carril "només 2 minuts" mentre esperen la sortida dels xiquets.
miércoles, 6 de agosto de 2014
Petits canvis => grans canvis (7)
No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa
falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la
ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si
en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal,
els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments
locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com
Gràcies! Avui presentem comentari no. 7 que hem rebut .....
La Via Verda en travessar el "pont roig" a Tortosa, desprès sembla que ha de compartir aquest tram de vorera amb els vianants. No estaria de més senyalitzar que és un tram compartit per a que tant els vianants com els ciclistes ho tinguessem en compte.
lunes, 4 de agosto de 2014
Petits canvis => grans canvis (6)
No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa
falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la
ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si
en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal,
els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments
locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com
Gràcies! Avui presentem comentari no. 6 .....
A la cruilla entre la Via Verda i la carretera Raval de Crist/Roquetes, n'hi havia un pal de fusta que impedia l'entrada de cotxes a la via - i també avisava o feia allentir als ciclistes. Ara està trencada i com està ara és molt perillosa pels ciclistes. S'hauria de tornar a posar - i si potser pintat d'un color més visible per alertar els ciclistes del perill de la cruilla.
sábado, 2 de agosto de 2014
Petits canvis => grans canvis (5)
No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa
falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la
ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si
en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal,
els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments
locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com
Gràcies! Avui presentem comentari no. 5 .....
A la zona de Terrer Roig, a Jesus, la Via Verda travessa el Camí Vell d'Alfara. Han fet algunes modificacions i han posat senyals però molts cotxes i motos encara hi passen massa rapid. Potser seria bon idea posar les bandes reductores-de-velocitat o algun altre sistema per obligar els que van en cotxe o moto a reduir la velocitat en aquest punt?
A la zona de Terrer Roig, a Jesus, la Via Verda travessa el Camí Vell d'Alfara. Han fet algunes modificacions i han posat senyals però molts cotxes i motos encara hi passen massa rapid. Potser seria bon idea posar les bandes reductores-de-velocitat o algun altre sistema per obligar els que van en cotxe o moto a reduir la velocitat en aquest punt?
miércoles, 30 de julio de 2014
Petits canvis => grans canvis (4)
No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa
falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la
ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si
en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal,
els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments
locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com
Gràcies! Avui presentem comentari no. 4 .....
Hi ha petits entrebancs que no entenem. Els carrils bicis que sovint han de cedir el pas o fer girs estranys per a no "molestar" als conductors de cotxes quan segur que hi ha altres solucions, per exemple. O el cas d'aquest carril bici (entre Roquetes i Tortosa), on no entenem perquè el carril bici ha de donar preferencia en aquest punt a aquesta sortida "del camp"!
Hi ha petits entrebancs que no entenem. Els carrils bicis que sovint han de cedir el pas o fer girs estranys per a no "molestar" als conductors de cotxes quan segur que hi ha altres solucions, per exemple. O el cas d'aquest carril bici (entre Roquetes i Tortosa), on no entenem perquè el carril bici ha de donar preferencia en aquest punt a aquesta sortida "del camp"!
lunes, 28 de julio de 2014
Petits canvis => grans canvis (3)
No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa
falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la
ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si
en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal,
els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments
locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com
Gràcies! Aqui va proposta no. 3que ens ha arribat....
Els carrils bici passen pel costat de l'escola d'El Temple a Tortosa i l'escola de Roquetes. A les hores d'entrada i sortida, alguns pares sovint aparquen els seus cotxes dins dels carrils amb l'argument que "tenen pressa" i "només són 2 minuts". Però si són els 2 minuts (que normalment són 10) que tu hi vols passar? Igual que els que aparquen "un moment" damunt del pas de vianants creant perill pels que no ens assentem en terra esperant que torni el conductor. Tot aixo de vegades amb la presencia d'un agent de la policia a poca distancia, però semlba ser que hem d'estar tolerants amb els conductors (proveu de aparcar la bici al mig de la Avinguda Generalitat "només 2 minuts", a veure que passa...).
Proposo que els pares aprenem a ser més respectuosos amb els altres usuaris de la via publica, ciclistes, vianants etc i que mirem als voltants perquè normalment hi ha molts llocs per a aparcar bé dins un radi de 5 minuts de l'escola. I també proposo que la policia actue i acabem amb aquesta tolerancia que l'unic que fa és posar en perill els ciclistes i vianants.
domingo, 27 de julio de 2014
Petits canvis => grans canvis (2)
No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa
falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la
ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si
en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal,
els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments
locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com
Gràcies! Aqui va una segona proposta que ens ha arribat....
Al barri El Temple a Tortosa, el carril bici del Carrer Mossen Manyà atravessa l'Avinguda Generalitat en el punt que es veu en la foto. Els cotxes que aquí volen girar a la dreta (sortint de Mossen Manya), tenen poca visibilitat sobre les bicis que tenen just a la seva dreta i el semafor canvia per tothom al mateix moment. Potser bon idea que el semafor per les bicis es canvie a verd 10 segons que el dels cotxes (aqui, i potser en altres punts pareguts)? Que trobeu?
domingo, 2 de marzo de 2014
Petits canvis => grans canvis (1)
No hi ha diners, diuen, per a fer grans obres - però de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Si en teniu idees i ens els voleu fer arribar, juntament amb fotos si cal, els podem penjar aquí al blog (si voleu) i portar-los als ajuntaments locals per a que els estudien. Els podeu enviar a memocenbici@gmail.com Gràcies!
Comencem amb aquesta proposta: hi ha uns terrenys sense usar al costat de la via de tren entre C/Cornellà i Av. Canigó a Tortosa. Ara la gent hi passa com pot, però amb una inversió minima és podria condicionar un camí i una tanca de seguretat entre el camí i la via de tren, i faria molt més fàcil que la gent del Raval de Sant Llàtzer uses la bicicleta per a moure's.
domingo, 21 de abril de 2013
Per què no podem ser més europeus?
Us deixem un nou article del col·lectiu que ha sortit publicat a diversos mitjans de comunicació:
I no podem evitar sentir aquesta enveja al comparar amb aquests llocs perquè, si bé és cert que en molts llocs del nostre país s'està fent un esforç en construir infraestructures per potenciar el ciclisme urbà, la major part dels èxits que hem citat abans no s'aconsegueixen amb diners, sinó amb educació.
Una educació que ensenya que l'automobilista no és l'únic usuari de l'asfalt, o que un nen (o adult) amb bicicleta és un punt imprevisible i que s'ha de circular darrere o sobrepassar amb una distància de seguretat suficient (que ve en el codi de la circulació, 3m. per darrere i 1,5 m. en avançar). O que una bicicleta és moltes vegades més ràpida que un cotxe en el trànsit urbà, i que no paga la pena avançar-li perquè et passarà en el pròxim semàfor. O que els vianants són els que tenen prioritat en una vorera compartida i que els ciclistes han d'adequar la seva velocitat a la dels vianants (o fins i tot desmuntar si cal). O que els vianants no han de passejar per un carril-bici. O que, quan compres una bicicleta, cap marca o botiga et dóna un carnet especial que et permeti saltar a la torera totes les normes de circulació, semàfors en vermell principalment. O que un conductor no és un enemic i que, moltes vegades, no té el camp de visió perifèrica que té des d'una bicicleta o una moto i potser no et vegi en un gir. O que una bicicleta no fa soroll - com un cotxe elèctric - i que cal mirar abans de creuar (o usar el timbre en cas del ciclista).
En fi, podriem posar molts més exemples del que és el nostre major taló d'Aquil·les en seguretat viària; l'educació. Malauradament l’Estat espanyol lidera el rànquing europeu de ciclistes morts en proporció al nombre de bicicletes venudes (en països amb moltes més bicicletes la sinistralitat és menor).
La pena és que, a diferència d'un pont que es construeix en un any, l'educació és un treball lent i continu, que ha de començar des de molt petits però que ens inclou a tots. Fem una introspecció sobre la nostra conducta com a usuaris de l'espai públic i intentem educar amb l'exemple. Al cap i a la fi, de què ens serveixen infraestructures molt cares si després no hi ha respecte entre els usuaris i cadascú circula com li dóna la gana?
PER QUÈ NO PODEM SER MÉS EUROPEUS?
Sovint quan sortim fora del nostre país o ens assabentem del que es cou fora de les nostres fronteres parlant de bicicletes, una enveja gens sana ens envaeix. Suposo que hi ha molts condicionants culturals que marquen la diferència, però és difícil evitar sentir una barreja d'enveja i admiració quan veiem als estudiants de Brixen/Bressanonne (Itàlia), grans i petits, sortir dels seus col·legis o instituts amb bicicleta i pedalar cap a casa per carrers de sentit únic en direcció contrària però autoritzada per les bicicletes. També pensem en els seus pares, que no han de fer miracles per anar a recollir-los o portar-los després a una activitat extraescolar.
O quan llegim que a França han dissenyat alguns senyals específiques per a bicicletes que ja s'inclouen en el nou codi de la circulació del país veí, buscant potenciar els avantatges dels desplaçaments ciclables en el trànsit urbà. Per exemple, una que permet als ciclistes el gir a la dreta en alguns encreuaments amb el semàfor en vermell, però no als automòbils.
O quan passejo per Toulouse (França), paradigma del caos circulatori per l'automobilista nouvingut, i gaudeixo amb el respecte exquisit i la convivència entre vianants, ciclistes i conductors.
O quan un amic anglès ens comenta com en moltes ciutats i pobles del seu país les bicicletes circulen pels carrers barrejades amb el trànsit motoritzat com un vehicle més, a velocitat de bicicleta (no de contrarellotge del Tour de França), i això no genera cap tipus de conflicte perquè els conductors entenen que els ciclistes també són usuaris de la calçada amb els mateixos drets i obligacions que un cotxe quan circulen.
O quan puges un port de muntanya al Pirineu francès i no t'adones fins que no arribes a una ferradura que portes darrere de la teva bicicleta tres cotxes, pujant pacientment fins a poder trobar un lloc on avançar. O, més increïble encara, quan baixes el mateix port per una carretera estreta i sinuosa, i són els mateixos automòbils els que frenen en un tram recte perquè puguis avançar, perquè saben que en aquest tipus de carreteres una bicicleta baixa habitualment més ràpid que un cotxe.
Sovint quan sortim fora del nostre país o ens assabentem del que es cou fora de les nostres fronteres parlant de bicicletes, una enveja gens sana ens envaeix. Suposo que hi ha molts condicionants culturals que marquen la diferència, però és difícil evitar sentir una barreja d'enveja i admiració quan veiem als estudiants de Brixen/Bressanonne (Itàlia), grans i petits, sortir dels seus col·legis o instituts amb bicicleta i pedalar cap a casa per carrers de sentit únic en direcció contrària però autoritzada per les bicicletes. També pensem en els seus pares, que no han de fer miracles per anar a recollir-los o portar-los després a una activitat extraescolar.
O quan llegim que a França han dissenyat alguns senyals específiques per a bicicletes que ja s'inclouen en el nou codi de la circulació del país veí, buscant potenciar els avantatges dels desplaçaments ciclables en el trànsit urbà. Per exemple, una que permet als ciclistes el gir a la dreta en alguns encreuaments amb el semàfor en vermell, però no als automòbils.
O quan passejo per Toulouse (França), paradigma del caos circulatori per l'automobilista nouvingut, i gaudeixo amb el respecte exquisit i la convivència entre vianants, ciclistes i conductors.
O quan un amic anglès ens comenta com en moltes ciutats i pobles del seu país les bicicletes circulen pels carrers barrejades amb el trànsit motoritzat com un vehicle més, a velocitat de bicicleta (no de contrarellotge del Tour de França), i això no genera cap tipus de conflicte perquè els conductors entenen que els ciclistes també són usuaris de la calçada amb els mateixos drets i obligacions que un cotxe quan circulen.
O quan puges un port de muntanya al Pirineu francès i no t'adones fins que no arribes a una ferradura que portes darrere de la teva bicicleta tres cotxes, pujant pacientment fins a poder trobar un lloc on avançar. O, més increïble encara, quan baixes el mateix port per una carretera estreta i sinuosa, i són els mateixos automòbils els que frenen en un tram recte perquè puguis avançar, perquè saben que en aquest tipus de carreteres una bicicleta baixa habitualment més ràpid que un cotxe.
I no podem evitar sentir aquesta enveja al comparar amb aquests llocs perquè, si bé és cert que en molts llocs del nostre país s'està fent un esforç en construir infraestructures per potenciar el ciclisme urbà, la major part dels èxits que hem citat abans no s'aconsegueixen amb diners, sinó amb educació.
Una educació que ensenya que l'automobilista no és l'únic usuari de l'asfalt, o que un nen (o adult) amb bicicleta és un punt imprevisible i que s'ha de circular darrere o sobrepassar amb una distància de seguretat suficient (que ve en el codi de la circulació, 3m. per darrere i 1,5 m. en avançar). O que una bicicleta és moltes vegades més ràpida que un cotxe en el trànsit urbà, i que no paga la pena avançar-li perquè et passarà en el pròxim semàfor. O que els vianants són els que tenen prioritat en una vorera compartida i que els ciclistes han d'adequar la seva velocitat a la dels vianants (o fins i tot desmuntar si cal). O que els vianants no han de passejar per un carril-bici. O que, quan compres una bicicleta, cap marca o botiga et dóna un carnet especial que et permeti saltar a la torera totes les normes de circulació, semàfors en vermell principalment. O que un conductor no és un enemic i que, moltes vegades, no té el camp de visió perifèrica que té des d'una bicicleta o una moto i potser no et vegi en un gir. O que una bicicleta no fa soroll - com un cotxe elèctric - i que cal mirar abans de creuar (o usar el timbre en cas del ciclista).
En fi, podriem posar molts més exemples del que és el nostre major taló d'Aquil·les en seguretat viària; l'educació. Malauradament l’Estat espanyol lidera el rànquing europeu de ciclistes morts en proporció al nombre de bicicletes venudes (en països amb moltes més bicicletes la sinistralitat és menor).
La pena és que, a diferència d'un pont que es construeix en un any, l'educació és un treball lent i continu, que ha de començar des de molt petits però que ens inclou a tots. Fem una introspecció sobre la nostra conducta com a usuaris de l'espai públic i intentem educar amb l'exemple. Al cap i a la fi, de què ens serveixen infraestructures molt cares si després no hi ha respecte entre els usuaris i cadascú circula com li dóna la gana?
martes, 26 de marzo de 2013
Bicicletada per les Terres de l'Ebre
Aquí teniu el cartell de la 3a Bicicletada per l'Ebre que organitza els Jovens de les TE. Aqui també està l'enllaç al seu blog per a més informació.
miércoles, 20 de febrero de 2013
Pedalem amb només dues rodes
Us deixem un article del col·lectiu que ha sortit publicat a diversos mitjans de comunicació:
Per
què serà que en això d'integrar la bicicleta al mapa urbà de la nostra ciutat,
gairebé sempre recollim una de freda i una de calenta? M'explico: sovint una
notícia o una acció prometedora en aquest àmbit porten després un
"però" que limita la seva potencialitat real.
Fa temps que se coneixen - la Comunitat Europea ha publicat diverses guies pràctiques dirigides als equips de govern municipals - els avantatges del desplaçament amb bicicleta en el medi urbà respecte a altres mitjans de transport. A part de la nul·la contaminació atmosfèrica i acústica, dels beneficis per a la salut física i mental, l'innegable estalvi en espai respecte a un vehicle, està més que demostrat que en distàncies inferiors als quatre quilòmetres la bicicleta és el mitjà de transport més ràpid de porta a porta, per davant del vehicle privat, l'autobús o transport públic i només en competència amb la moto. A més a més és el mitjà de transport més barat. El nostre grup Me Moc En Bici ja vam fer un estudi comparatiu a la nostra ciutat, que ho corrobora i que vam exposar en la secció de Medi-ambient en l'última Expoebre. Els resultats estan a disposició de qui ho desitgi.
És cert que en la nostra acomodada vida, pensar d'anar a treballar amb bicicleta proveït com un "urban warrior" (guerrer urbà) novaiorquès que es juga la vida fent cabrioles entre els cotxes és gairebé impensable. Però no és menys cert, i nombrosos estudis ho demostren, que les infraestructures creen ciclistes urbans. El factor de major impacte perquè una persona decideixi deixar el cotxe i desplaçar-se en bicicleta per la ciutat és l'existència d'infraestructures que li permetin circular amb seguretat i que potenciïn els avantatges de la bicicleta respecte a altres mitjans de transport. Quan parlem d'infraestructures, no necessàriament es tracta d'obres faraòniques o costoses, sinó simplement de coses ben pensades, eminentment pràctiques i emmarcades dins d'una visió integral de la mobilitat a la ciutat.
Dins de les actuacions que s'han anat realitzant a Tortosa pels diferents equips de govern municipals - bàsicament construcció de carrils-bici -, la bona notícia que suposa en si la seva realització es veu invariablement entelada per petits detalls- o no tan petits -com els creuaments, traçats, rampes, amplades, etc., que al final fan escassa o nul·la seva utilització i qüestionen la inversió realitzada.
Esperem que les obres de condicionament del Pont del ferrocarril a Tortosa i el tram ciclable a nivell del riu que s'estan duent a terme actualment no caiguin en el mateix parany. La cara inversió que suposa i l'aposta de futur que aquesta infraestructura podria ser per a la mobilitat ciclable entre Tortosa i nuclis veïns, poden quedar en dubte en no existir - que nosaltres sapiguem - connexions ciclables directes i segures previstes amb els centres d'interès (mercat, estacions de tren i autobusos, instituts, etc.) a banda i banda del riu. Actuacions com aquesta ens fan pensar que hi ha molt d'improvisació i poc de planificació en aquest àmbit. Ens fan dubtar de si, a part de la suposada bona voluntat (o rèdit polític), algú té alguna cosa més per desenvolupar un pla integral a mig termini, ben estructurat, que virtualice el que han de ser les connexions ciclables entre Tortosa i nuclis veïns en els propers anys.
I és una pena, perquè tenint ara tants exemples en què mirar-se, i corrent els temps que corren, en els quals els nostres governants se'ls ha d'exigir la major rendibilitat de cada euro invertit, aquest és un “tren” que la ciutat no pot perdre. Perquè afecta la qualitat de vida dels que vivim aquí. Perquè no hi ha pitjor malbaratament que gastar en infraestructures que després es revelen inútils per petits detalls que només els ususaris finals valoren. Perquè aquest enfocament pot suposar un motor turístic gens menyspreable per a aquestes comarques, atraient a turistes d'altres països en què la crisi no s'acarnissa tan intensament com el nostre. I perquè pot suposar una etiqueta de qualitat diferencial per a la ciutat, percebuda i perceptible des de fora.
Tot això exigeix una aposta valenta, decidida i clara - però no cara - per la bicicleta, on les actuacions han d'anar integrades en un projecte clar de futur, i on accions puntuals, inconnexes o de cara a la galeria ja no serveixen per mantenir el nostre interès. Perquè ja fa temps que les nostres bicicletes només tenen dues rodes i deixem de menjar caramels
Fa temps que se coneixen - la Comunitat Europea ha publicat diverses guies pràctiques dirigides als equips de govern municipals - els avantatges del desplaçament amb bicicleta en el medi urbà respecte a altres mitjans de transport. A part de la nul·la contaminació atmosfèrica i acústica, dels beneficis per a la salut física i mental, l'innegable estalvi en espai respecte a un vehicle, està més que demostrat que en distàncies inferiors als quatre quilòmetres la bicicleta és el mitjà de transport més ràpid de porta a porta, per davant del vehicle privat, l'autobús o transport públic i només en competència amb la moto. A més a més és el mitjà de transport més barat. El nostre grup Me Moc En Bici ja vam fer un estudi comparatiu a la nostra ciutat, que ho corrobora i que vam exposar en la secció de Medi-ambient en l'última Expoebre. Els resultats estan a disposició de qui ho desitgi.
És cert que en la nostra acomodada vida, pensar d'anar a treballar amb bicicleta proveït com un "urban warrior" (guerrer urbà) novaiorquès que es juga la vida fent cabrioles entre els cotxes és gairebé impensable. Però no és menys cert, i nombrosos estudis ho demostren, que les infraestructures creen ciclistes urbans. El factor de major impacte perquè una persona decideixi deixar el cotxe i desplaçar-se en bicicleta per la ciutat és l'existència d'infraestructures que li permetin circular amb seguretat i que potenciïn els avantatges de la bicicleta respecte a altres mitjans de transport. Quan parlem d'infraestructures, no necessàriament es tracta d'obres faraòniques o costoses, sinó simplement de coses ben pensades, eminentment pràctiques i emmarcades dins d'una visió integral de la mobilitat a la ciutat.
Dins de les actuacions que s'han anat realitzant a Tortosa pels diferents equips de govern municipals - bàsicament construcció de carrils-bici -, la bona notícia que suposa en si la seva realització es veu invariablement entelada per petits detalls- o no tan petits -com els creuaments, traçats, rampes, amplades, etc., que al final fan escassa o nul·la seva utilització i qüestionen la inversió realitzada.
Esperem que les obres de condicionament del Pont del ferrocarril a Tortosa i el tram ciclable a nivell del riu que s'estan duent a terme actualment no caiguin en el mateix parany. La cara inversió que suposa i l'aposta de futur que aquesta infraestructura podria ser per a la mobilitat ciclable entre Tortosa i nuclis veïns, poden quedar en dubte en no existir - que nosaltres sapiguem - connexions ciclables directes i segures previstes amb els centres d'interès (mercat, estacions de tren i autobusos, instituts, etc.) a banda i banda del riu. Actuacions com aquesta ens fan pensar que hi ha molt d'improvisació i poc de planificació en aquest àmbit. Ens fan dubtar de si, a part de la suposada bona voluntat (o rèdit polític), algú té alguna cosa més per desenvolupar un pla integral a mig termini, ben estructurat, que virtualice el que han de ser les connexions ciclables entre Tortosa i nuclis veïns en els propers anys.
I és una pena, perquè tenint ara tants exemples en què mirar-se, i corrent els temps que corren, en els quals els nostres governants se'ls ha d'exigir la major rendibilitat de cada euro invertit, aquest és un “tren” que la ciutat no pot perdre. Perquè afecta la qualitat de vida dels que vivim aquí. Perquè no hi ha pitjor malbaratament que gastar en infraestructures que després es revelen inútils per petits detalls que només els ususaris finals valoren. Perquè aquest enfocament pot suposar un motor turístic gens menyspreable per a aquestes comarques, atraient a turistes d'altres països en què la crisi no s'acarnissa tan intensament com el nostre. I perquè pot suposar una etiqueta de qualitat diferencial per a la ciutat, percebuda i perceptible des de fora.
Tot això exigeix una aposta valenta, decidida i clara - però no cara - per la bicicleta, on les actuacions han d'anar integrades en un projecte clar de futur, i on accions puntuals, inconnexes o de cara a la galeria ja no serveixen per mantenir el nostre interès. Perquè ja fa temps que les nostres bicicletes només tenen dues rodes i deixem de menjar caramels
miércoles, 6 de febrero de 2013
Des del selló de la bicicleta (2) #tolerància
Continuem amb la nova secció dins del bloc - les cartes que ens feu arribar des del selló de la bicicleta. Avuí una carta de Brian Cutts,
Us volia comentar
un cas molt concret, però segurament la lliçó es pot aplicar a molts altres
casos i indrets de les nostres ciutats. Si sou de Tortosa potser coneixereu l’Escola
El Temple, i haureu vist que pels seus voltants hi ha diversos passos de vianants,
i un carril bici. També potser estareu conscients que molta gent pensa que a
Tortosa hi ha problemes per mancança d’aparcaments.
El cas és que, degut
a que no hi ha prous aparcaments just al costat del col·legi per tots els pares
que venen a deixar o buscar els seus xiquets a les hores d’entrada i sortida,
gairebé sempre ens trobem amb cotxes aparcats damunt dels passos i el carril
bici (quan no estan directament damunt de la Plaça del Temple, o les voreres!).
Es veu que això es diu “tolerància”. Com que es pot aparcar, per “dos minuts”
hem de ser tolerants i deixar que la gent aparqui on vulgui.
Doncs, crec que
aquesta “tolerància” (suportar en els altres quelcom que hom desaprova) no ens
porta a cap bon port. Per “tolerar” aquests conductors incívics, els altres usuaris
de l’espai públic, com són els vianants o ciclistes (o fins i tot altres
conductors), sovint hem de passar per situacions incomodes o de perill. I
resulta que aquesta “tolerància” normalment només va en una direcció – que diríem
els conductors (jo també, que també en sóc) si deixéssim bicicletes en els
aparcaments de cotxes, o els vianants decideixen fer un pic-nic? No; sembla ser
que la paraula “tolerància” bàsicament es resumeix en “el cotxe és el rei”.
En aquest cas
concret, a més a més, no té gaire sentit que la policia local toleri aquesta
situació, havent-n’hi centenars de llocs per aparcar correctament a 3 minuts a
peu des de l’escola !
M’agradaria
pensar que les bicis poden conviure a la ciutat, juntament amb els vianants o
cotxes, però crec que de moment molts conductors no ho veuen igual. Una pena,
ja que per molts motius (entre ells, la seguretat dels nostres xiquets) ens
aniria millor a tothom una mica més de respecte!
No demano
miracles ni que Tortosa es converteixi en Amsterdam, però si s’han fet unes mínimes
infraestructures pels ciclistes, almenys que ara no ens posen pals a les rodes!
(Nota: aquests escrits no reflecteixen necessàriament una opinió
compartida pel col·lectiu Me Moc En Bici - però, palm dalt, palm baix
...!)
lunes, 28 de enero de 2013
Des del selló de la bicicleta (1)
Estrenem una nova secció dins del bloc - les cartes que ens feu arribar des del selló de la bicicleta.
Avui un text de Pere Quintana,
El post original el podem trobar aquí.
(Nota: aquests escrits no reflecteixen necessàriament una opinió compartida pel col·lectiu Me Moc En Bici - però, palm dalt, palm baix ...!)
Avui un text de Pere Quintana,
Avui (3 de desembre de 2012) he anat a Tarragona, a una reunió. Hi he anat amb el tren i la
bicicleta. Com que el dia era bo, ha valgut molt la pena, que bonica que és
Tarragona quan fa bon dia! No obstant, és una llàstima que una ciutat tan
mediterrània, amb un clima tan benigne, pràcticament no tingui infrastructura
ciclista. Els polítics han d’entendre que fomentar la bicicleta és fer política
social de la bona. Ajuda a les famílies a estalviar, augmenta la salut de la
gent, disminueix les emissions de CO2, disminueix el trànsit i els embussos i
augmenta la felicitat. Poca broma. Malauradament, això no s’entén gaire en
aquest país. En canvi, allí on més plou (Holanda, Dinamarca, …) la bicicleta és
la norma. És el món a l’inrevés!
El post original el podem trobar aquí.
(Nota: aquests escrits no reflecteixen necessàriament una opinió compartida pel col·lectiu Me Moc En Bici - però, palm dalt, palm baix ...!)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)















