Algunes propostes de petits canvis a Tortosa

 Continuant amb el nostre objectiu d'aportar propostes 'petites' i fàcils de fer per a millorar l'ús de la bicicleta i la mobilitat a les nostres ciutats, aquest any hem presentat aquests idees a l'ajuntament de Tortosa.

Reflexions sobre la mort d'un ciclista a la carretera de Bítem

Reflexions al voltant de la notícia tràgica del principi del mes "Mor un ciclista de 19 anys atropellat per un conductor begut a la carretera de Bítem"

Bitem, crónica de una muerte anunciada.

Cuanto dolor! Un joven muerto sin sentido. Cuanto dolor en su familia y sus amigos. Cuanto dolor en los ciclistas, en los padres, en las madres, en los hijos, en los hermanos... Silencio y muerte. Vaya por delante mi acompañamiento. 

Deseo que la ley sea justa sobre el responsable y con la víctima. El responsable es un irresponsable y deberá pagar por lo que ha hecho, porque es justo y pensando que servirá de ejemplo. También me duele su dolor. 

Me pregunto si solo hay un responsable. Me pregunto si el que decidió reformar la carretera de Bitem sin poner un carril bici separado no tiene parte de culpa. Ensanchar una carretera solo sirve para que los irresponsables sean más peligrosos. Por eso, esta muerte u otra estaban anunciadas. Creo que la culpa es también suya. ¿Cómo saldará su parte de culpa? 

Y también tengo yo culpa, por aceptar la mediocridad y la chapuza en la obra pública. 

Nos lo deberíamos hacer mirar, para que no vuelva a pasar. 

¡Cuanto dolor podriamos evitar!

Mucha tristeza,

, 

Iñigo, membre de Me Moc En Bici

Carta a l'associació de veïns de la Raval de Sant Llàtzer

Som l’únic col·lectiu de ciclistes urbans a Tortosa i els nostres objectius son els de fomentar i facilitar l’ús de la bicicleta com una opció de transport diari a Tortosa i a poblacions de la vora. En els últims anys hem parlat en l’Ajuntament de Tortosa, en l’Institut Despuig, i amb molts ciclistes, pares, joves, i altres persones interessades, sobre la necessitat de construir un carril bici per la zona de la Raval de Sant Llàtzer. És per això que també volem posar-nos en contacte amb vatros, l’Associació de Veïns, per a explicar el nostre punt de vista sobre esta necessitat i els beneficis que aportaria per al barri, i saber la vostra opinió. Si podem treballar junts, els usuaris, l’institut-escola, i els veïns, segur que ens pot sortir una proposta bona per a portar a l’ajuntament!

La nostra proposta concretament seria la de fer un passeig + carril bici en línia contínua i ininterrompuda al costat de la via de tren (avinguda Canigó), exactament igual que el passeig que s’ha fet a l’altra banda de la via, al Portal de Tortosa. Aquest passeig podria anar des de la passarel·la davant la rotonda Àngel Acosta, o fins i tot des de l’estació de trens, fins al Consell Comarcal. Per trobar-li l’espai necessari, i no perdre els aparcaments, pensem que la solució passa per convertir l’Av. Canigó en sentit únic. A més a més, aquesta obra ajudaria a solucionar un altre problema del barri; la seguretat viaria, ja que alguns cotxes van massa ràpid en aquest carrer (i altres) i és un carrer on els xiquets estan travessant contínuament. Convertint-lo en sentit únic i pacificant-lo degudament (hi ha maneres ‘modernes’ d’aconseguir aquesta pacificació amb senyals horizontals/verticals, diferents paviments, jardineres col·locades estratègicament etc.), amb un passeig ample al costat de la via, deixaria aquesta zona com un punt d’atracció i esbarjo molt interessant i tranquil.

En primer lloc, el barri es pot beneficiar molt. Hi facilitaria l’arribada a llocs interessants per als jóvens com ara el skatepark i la pista d’esports al costat de la rotonda Pl. Unió. Tant els jóvens, com els grans, que vulguen anar tranquil·lament a esta zona, zona de festes i esbarjo, hi podrien anar amb molta més seguretat si es pacifiqués el transit en aquest carrer i altres i es facilita el poder anar a peu o en bicicleta. Les botigues i bars del barri també notarien la diferència si tornés a ser un barri viu amb gent al carrer i no pas un barri ‘de pas’ usat pels conductors simplement com una mena ràpida d’entrar al centre de Tortosa evitant els semàfors de la Av. Generalitat.

El segon punt clau és que una de les grans obres que s’ha fet al barri últimament és l’Institut Despuig i l’Escola Sant Llàtzer. Avui en dia al segle 21, ha de ser fàcil i segur poder arribar a qualsevol escola/institut a peu o en bicicleta. El futur de les ciutats modernes passa per fomentar l’ús del transport públic, o la bicicleta, o simplement poder anar a classe caminant. Son hàbits saludables i sostenibles, i compleixen també la funció d’educar els nostres fills a base d’exemples, en l’importància de fer el canvi de mentalitat d’una societat basada en el cotxe i la gasolina, a una ciutat sostenible, cosa molt important per a intentar reduir els efectes del canvi climàtic.

En tercer lloc, com hem dit abans, un passeig/carril bici així, animaria la gent a sortir a passejar, a venir d’altres parts de Tortosa com fan al Portal, i aportaria vida i activitat als carrers del barri. A més a més de connectar amb els centres educatius, construir un bon passeig amb carril bici i una amplia zona per a caminar i fer altres actes lúdics (patinar, passejar en família), seria un punt d’atracció molt significatiu per a la zona de la Raval.

En resumen, pensem que aquest projecte seria de gran valor per al barri, i paga la pena que ens hi posem a treballar i tirar-lo endavant entre tots.

Moltes gràcies per la vostra atenció. Si voleu més informació o parlar-ne en natros, no dubteu en demanar-nos una trobada.

Me Moc En Bici

Petits Canvis (2)

 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de febrer 2016

Petits canvis (2)

Si volem animar a la gent a agafar a la bicicleta, cal eliminar els petits entrebancs i fer-los sentir més còmodes i segurs quan pujen dalt al selló. No hi ha diners, ens diuen, per a fer grans obres – però, de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. En l’ultim article de Me Moc En Bici ja vam repassar algunes de les propostes d’actuacions que ens heu fet arribar. Propostes, que amb més o menys diners, alguns més o menys factibles, es podrien anar fent a les nostres poblacions. En l’article d’aquest mes us presentem algunes més.

Els camins naturals i vies verdes que passen per les nostres ciutats són molt importants, però cal revisar sempre la seguretat, sobretot en els llocs on les bicicletes han de conviure amb els cotxes. Hi ha espais com el camí que ajunta Tortosa i Campredo, o en el tram que va paral·lel al pont abans d’arribar al Grup El Temple que es podrien millorar. També s’ha comentat molt el punt on la Via Verda travessa el camí de Terrer Roig a Jesús. Segur que no és possible posar un pont?

Parlant de la Via Verda – és possible millorar la connexió entre la Via i el centre de Roquetes?

Tornant a Tortosa, molts ciclistes, i no-ciclistes, pensem que es pot treure molt més profit del tema de tenir la Via Verda a 5 minuts de les estacions d’autocars i trens a Tortosa. Es pot posar un centre d’informació i/o alguns serveis per a la gent que ve a les Terres de l’Ebre amb la bicicleta dalt del transport públic. Al costat de l’estació hi ha un edifici antic del Renfe sense usar on realment es podrien fer moltes coses de cara al turisme sostenible.

Els carrils bicis,cal mantenir-los lliures de deixalles i vidres trencats. És difícil perquè la majoria passen pel costat de contenidors de residus però si som més cívics i es vigila més la neteja, podem guanyar molt.

Quan vas pels carrers en bici, veus una multitud de petits detalls que es podrien millorar, com poden ser simplement l’orientació de les reixetes del drenatge, ja que poden ser una “trampa” pels ciclistes segons com estan posades. Aquests detalls es veuen en el dia a dia, i per això animaríem als regidors i/o tècnics de l’ajuntament a usar la bicicleta com a mitja de transport quan poden, per així apreciar per ells mateixos aquestes coses.

Bé, només són alguns idees per a que les autoritats locals avaluïn si són factibles o no, però com a col·lectiu estem convençuts que amb molt poc podem aconseguir grans canvis!

Brian, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

Petits Canvis (1)

 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de desembre 2015

Petits canvis (1)

La gent que sempre ha anat en bicicleta per la ciutat, ho continuaran fent, tant si plou com si fa sol, tant si n’hi ha carrils bicis com si no. Però, si volem animar a altra gent a agafar a la bicicleta, cal eliminar els petits entrebancs i fer-los sentir més còmodes i segurs quan pujen dalt al selló. No hi ha diners, ens diuen, per a fer grans obres – però, de vegades, no fa falta gaire diners per a usar l'imaginació i fer canvis petits a la ciutat. Canvis que ho farien molt més fàcil moure's-en en bicicleta. Ja fa temps que vam obrir una secció al nostre blog de Me Moc En Bici. Es diu “Petits canvis” i la gent ens poden enviar propostes d’actuacions que amb més o menys diners, alguns més o menys factibles, es podrien anar fent a les nostres poblacions. Aquí parlem de propostes molt concretes, no només “sí, fa falta més aparcaments o carrils bici”. En l’article d’aquest mes us presentem algunes i si en voleu veure més, només cal visitar el nostre blog.

Per exemple, la gent es pregunta per què no hi ha aparcaments per a bicicletes a la Biblioteca de Tortosa? És un lloc ideal per a arribar en bici en comptes d’anar en cotxe.  A més, si parlem de fer nous aparcaments per a bicis a les nostres poblacions, per què no utilitzem l’estil on la bici es lliga per la barra i no pas per la roda, com – per exemple – els que estan al costat de l’estació d’autobusos?

Ara que torna la humitat de la tardor, ens preguntem si no es pot fer res per millorar la rampa de fusta del “pont roig”. L’any passat va haver-n’hi moltes caigudes ja que aquesta rampa pot relliscar molt amb la humitat del matí – fins i tot dos persones es van trencar el braç.

Una altra proposta que hem rebut seria la de posar un carril bici al carrer Pare Romanya de Roquetes, que connectaria les escoles amb el centre de la ciutat.

Al carrer Barcelona de Tortosa, la pujada al costat de la Residència d’Ancians S.Miquel Arcàngel, potser s’hauria de senyalitzar que cal deixar un espai de 1,5m per avançar un ciclista, o simplement aconsellar que en aquest curt tram, no hi ha espai per avançar.

Un altre punt possiblement perillós és el lloc on el carril bici del carrer Mossen Manya travessa la Avinguda Generalitat. El semàfor es posa verd pels ciclistes i conductors al mateix moment i un conductor que gira a la dreta (per sortir de Tortosa) li és gairebé impossible veure els ciclistes que estan passant per la seva dreta. Potser una solució seria canviar els temps dels semàfors per a donar un temps per a passar ciclistes primer.

Bé, només són alguns idees (el mes que ve, més!) per a que les autoritats locals avaluïn si són factibles o no, però com a col·lectiu estem convençuts que amb molt poc podem aconseguir grans canvis!

Brian, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

El llit doble

 Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de setembre 2015

El llit doble

Fa pocs dies, tornant en bicicleta de la feina, un bon amic em va avançar amb la seva furgoneta a escassos 90 cm del meu manillar; ho sé amb precisió perquè és el punt més estret d'un camí que recorro cada dia, i és un lloc que no permet el pas de dos vehicles de motor en sentit contrari. El disculparé dient que va prendre totes les precaucions possibles i que amb prou feines va deixar anar una mà del volant per saludar-me.

Dies després, quan vam tornar a veure'ns, li vaig recordar la maniobra; sorprès, em va comentar que "no en tenia consciència". No sé ben bé a què es referia, perquè penso que és una persona  irreprotxable. Pot ser que no conegués que hi ha una norma que obliga a deixar 1,5 m entre el manillar de la bici i el mirall del cotxe; o pot ser que no tingués consciència que el ciclista corre un risc quan un vehicle se li acosta massa; o pot ser que fos una barreja de les dues coses.

Entre amics, no ens ocupem gaire de les normes; existeix un raonament del bé comú que és superior a les normes; i una casuística normativa excessiva no fa la vida ni millor ni més fàcil.

Però als ciclistes, si alguna cosa ens preocupa en la nostra relació amb els altres vehicles és precisament aquest metre i mig. No és només perquè un petit canvi de rumb de la bicicleta o el cotxe pot derivar en una catàstrofe, sinó per la pròpia força de succió que exerceix el vehicle que passa a alta velocitat; es diu, crec, efecte Venturi, i permet també fer un gol des del corner o que els avions puguin volar. Probablement a la ciutat és menys important que a la carretera, però també patim.

Un metre i mig és una distància considerable: un llit doble, de parella o de matrimoni: entre el teu mirall i el meu manillar hauria d'entrar el típic llit doble; o entre el meu mirall i el teu manillar, perquè gairebé tots els ciclistes hem estat alguna vegada a l'altra banda del llit.

Un altre dia, el meu amic em recordarà que jo també sóc una font de perill amb algun comportament a la bici. I aprendrem. I és amb aquestes coses petites amb les que el meu amic i jo fem de la via pública un lloc de convivència. I de la vida.

Iñigo, membre del col·lectiu Me Moc En Bici