Carta a l'ajuntament de Tortosa, juny 2015

Carta a l’ajuntament de Tortosa sobre els carrils bici a la zona de Sant Llàtzer. Juny de 2015

Us escrivim en nom del col·lectiu Me Moc En Bici, l’únic col·lectiu d’usuaris de bicicleta com a transport urbà a les Terres de l’Ebre. El nostre objectiu és el de promoure i millorar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà a Tortosa i a altres poblacions de la vora. En aquests últims anys s’han fet diverses actuacions a Tortosa referent a l’ús de la bicicleta, com són més aparcaments i carrils per a bicicletes, de la qual cosa n’estem molt agraïts ja que pas a pas sembla que Tortosa podria esdevenir una ciutat més sostenible, i més orientada als ciclistes, amb més comoditat i seguretat per a tots els usuaris de la via pública.

Per aquest motiu també voldríem poder participar en les decisions que afecten aquest tipus d’actuacions. El dia 23 gener de 2015 vam presentar una instància/carta oberta a l’ajuntament de Tortosa suggerint que evaluessen la nostra proposta de fer un carril per a bicicletes al costat de l’Avinguda Canigó a Tortosa, una proposta que ja havíem traslladat en persona a l’ajuntament al novembre de 2014. Encara no hem rebut resposta a la nostra instància/carta però sí que hem vist a través de la premsa i en situ, que l’ajuntament aposta per fer el carril bici pel carrer Barcelona i no pas a l’Av. Canigó. Ens agradaria fer dos comentaris al respecte:

1. Continuem pensant que no és massa tard per a repensar el projecte i ubicar el carril bici a l’Av. Canigó per tots els avantatges que vam enumerar en la primera carta (no hi ha cruïlles; es faria un passeig de lleure com a la zona dels Portals de Tortosa; es pot combinar amb actuacions per pacificar el trànsit pels voltants de la nova escola/institut i fer una zona pensada més per a vianants/ciclistes etc.). Entenem que el motiu principal per no triar aquesta opció en el seu moment són els aparcaments que es “guanyen” a l’Av. Canigó - però pensem que també hi ha solucions per a això (per exemple: hi ha solars buits; cal que Canigó sigue un carrer de dos direccions?; es compensarien posant aparcaments a Carrer Barcelona al lloc on tenen previst fer el carril bici, etc.).

2. Donat que sembla que la preferència final de l’ajuntament és de fer el carril bici pel Carrer Barcelona, com a usuaris habituals de la bicicleta com a mitjà de transport i, com a tals, coneixedors de les mancances en les infraestructures que l’afecten, ens agradaria o (a) trobar-nos amb els dissenyadors del projecte abans que es prenguen les decisions finals o (b) almenys aportar amb aquesta carta alguna reflexió sobre aquest disseny. Pensem que la millor opció seria fer el carril bici a la banda est del carrer Barcelona, perquè aquí les cruïlles vénen des de carrers amb menys trànsit i menys habitats. A més a més, les bicicletes que van en direcció sud, sortint de Tortosa, aniran a la part dreta del carril bici i veuran els cotxes que vénen pel carrer Barcelona de cara, cosa que sempre aporta més seguretat. També ens agradaria que el carril bici estigués separat del trànsit amb separadors físics, no simplement una línia de pintura. Referent al disseny final, la nostra opinió és que el carril bici ha d’anar a la banda est, el trànsit al mig, i la filera d’aparcaments a l’oest, i així evitarem el perill dels moviments de cotxes intentant aparcar i/o obrint les portes de cop sense mirar. També, evidentment, s’hauria d’usar els mètodes habituals de senyalitzacions i actuacions físiques per tal de pacificar el trànsit, ja que és un carrer urbà i un dels dos carrers principals (com Av. Canigó) per a portar xiquets a l’escola nova.


Gràcies per la vostra atenció,

El col·lectiu Me Moc En Bici.

26 juny 2015.

Mirem al futur?

Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de juny 2015

Mirem al futur?

En la pel·lícula Camp de Somnis, Kevin Costner és un granger que viu al mig del no-res a Iowa intentant guanyar-se la vida cultivant panís en una d’aquelles granges enormes lluny de les ciutats que sovint veiem a les pel·lícules de Hollywood. Un dia sent una veu dient-li que ha de construir un camp de baseball, per a un motiu estrany i poc esperat. Literalment, la veu li diu “Si ho construeixes, ells vindran” i efectivament això és el que li passa (sense voler explicar-vos gaire com acaba la pel·lícula per no fer un spoiler).

Bé, aquesta frase podríem aplicar-ho a moltes coses en la vida. Tornant al nostre tema mensual també;  hem de fer una ciutat basada només en com ens movem ara, o cal pensar en el futur i construir la ciutat que volem? Sovint sentim, “Pels pocs ciclistes que sou, ja està bé la ciutat amb les infraestructures que tenim”. Però, això ja ens va bé, o volem realment anar de cara a ciutats més sostenibles, més amables, i més sanes, amb els beneficis evidents que comporten per a tothom? Sí és així, cal pensar més allà. En comptes de quedar-nos tal com estem, si “construïm” - o actuem - veurem com sí, és veritat, la gent vindrà i usaran les infraestructures noves. Vull dir tota aquella gent que ara per ara no utilitza la bicicleta com a mitja de moure’s dins de les ciutats pels diferents problemes o temors que noten. Els ciclistes que sempre hem anat en bici, continuarem usant-la sigui com sigui la ciutat, però cal fer una aposta per a promoure i animar a tots aquells usuaris “en espera” per a que també agafin la bicicleta. 

Cal fer els carrils bicis i aparcaments apropiats, i busca la manera d’esquivar allò que ara la gent percep com a problemes – per exemple, punts claus on el carril bici o Via Verda ha de travessar una carretera o carrer important. Cal planificar nous edificis pensant en la gent que vol usar la bicicleta. Cal preparar els llocs de feina i les escoles per a la gent que hi vulgui venir en bicicleta. Cal facilitar l’ús de les bicicletes per a tota aquella gent que de moment no ho té clar del tot.

I mirant a fora de Tortosa i Roquetes, si aprofitem de veritat totes les possibilitats que les nostres ciutats tenen, també la gent hi vindria – i falta que ens fa per a ajudar les economies locals! Estem al mig de tot físicament - de les Terres de l’Ebre, entre mar i muntanya, al mig de la Via Verda. Fent unes infraestructures publiques valentes i animant al sector privat, podríem estar al mig de veritat com a punt de referència del turisme modern – rural, ecològic, sostenible, de qualitat. Si ho construïm, ells vindran!

Brian, membre de Me Moc En Bici

Article publicat al Cop d’Ull, juny 2015

Per què no vaig en bicicleta?

Us oferim un altre article d'un membre del col·lectiu, publicat al Cop d'Ull al mes de maig 2015

Per què no vaig en bicicleta?

En un article anterior vaig dir que Tortosa-Roquetes-Jesús són poblacions potencialment ideals per anar en bici per un cúmul de motius – ciutats planes i petites, amb bon clima etc. Des de llavors algunes persones m’han explicat els seus motius per no anar en bici, o les dificultats que hi veuen. Intentaré resumir-los aquí, i algun contra-argument meu per a veure si us puc acabar de convèncer.

Sovint la gent parla de la pluja i el vent i, efectivament, anar en bici en dies així no és gaire agradable. Però hem de recordar que “anar en bici” no vol dir “anar en bici cada dia encara que nevi”! Gairebé tots tenim un cotxe o un paraigua i abric per aquests dies quan no veiem clar lo d’agafar la bici. No és obligat usar-la cada dia – si anem 2 dies a la setmana, sempre és millor que no cap! 

La seguretat – “...i sí em roben la bicicleta?” Bé, mirat amb filosofia, com que igualment estalviaries uns 500€ l’any usant la bici, no passa res si t’ho roben una vegada a l’any! Però tampoc aquest és el cas. Toquem ferro, però en 20 anys pedalejant per Tortosa no m’ho han robat mai. És una ciutat bastant tranquil·la. Una altra opció – sobretot pels que tenim bicicletes de games més cares – és la de tenir una de vella, de segona mà, per l’ús diari i guardar la bona pel cap de setmana. Això també solucionaria una altre preocupació – sobretot dels  jovens – la de “...i si m’ho ratllen?”

El problema de viure en un pis – com pujar la bicicleta al pis i on guardar-la? Bé, potser no tothom té aquesta solució al seu carrer però podeu preguntar a gent que lloga magatzems o parkings soterranis per a guardar-ho. També es pot agafar una bicicleta plegable.

Seguretat vial. És veritat, mentre poca gent usa la bicicleta, és difícil que alguns conductors – generalitzant – agafen el costum de anar més espai i respectar als ciclistes. No obstant això, no vivim a ciutats massa problemàtics i també hem d’afegir que cada cop més n’hi ha més carrils bicis que eviten aquest tipus de situació.

I un últim problema que de vegades surt a les converses – “...i que dirà la gent?” Segurament diran que ets un boig, friki, vegetarià, hippy, hipster o alguna cosa així ja que de moment a Tortosa i voltants, anar a la feina o a l’escola en bici continua sent una activitat minoritària. Bé, potser seràs un friki, però un friki amb més bon salut físic i mental, amb més diners a la butxaca, i entrant als llocs mentre altres encara busquen un lloc per a aparcar!

Brian, membre del col·lectiu Me Moc En Bici

Article publicat al Cop d’Ull, maig 2015